Estel-Verd, n. 78

 N.78                           

 

Estel -Verd

 

● El Gran Llibre dels Follets ●

 

La meva Amiga estava a la Llibreria Almirall entre llibres de Teologia, Mística, Simbolisme, Art, Història Medieval, Poesia, Pintura Romàntica... No sabia quins comprar ni quins deixar i mirava els preus, els índexs  i el pes. Mentre ella s'ho pensava, jo volava entre els llibres, ja que el Josep, el llibreter, és amic de la meva Amiga i ja em coneix. A un prestatge de dalt de tot  em va cridar l'atenció un llibre grossíssim que és titulava: "El Llibre dels Follets. Imatges i Llegendes de Follets del Mon". I a la portada, la cara d'un follet molt simpàtic fent l'ullet que deuria ser vint vegades més gran que l'original.

- Josep, baixa'm aquest llibre, que l'he de mirar. – Ell, mirant-me amb un somriure que volia dir:  "Ja sabia que aquest era el llibre que em demanaries!" va anar a buscar una escala de mà, me'l va baixar i me'l va deixar damunt el taulell.

Vaig començar a passar fulls. Era  meravellós! A cada doble pagina hi havia una explicació dels follets de cada regió del món i una gran  il·lustració amb un follet de mostra situat dins el seu entorn. Segons la opinió del llibre, els follets més importants eren els irlandesos i desprès venien els anglesos, escocesos, nòrdics... A les pàgines 56 i 57 parlava dels follets de la Garrotxa i la imatge era en Llum d'Alba, el follet amic de la cosina Bet dins la Fageda d'en Jordà. Vaig continuar passant fulls i en arribar a les pàgines 70 i 71... vaig donar un xiscle tan gran, que la meva Amiga i el Josep van venir corrents a veure que em passava                     

         - Mireu! És el meu íntim amic en Goteta de Rosada!!! L'han dibuixat perfecte!!! I això de fons és l'entrada al Palau dels Miralls dels Somnis!!! M'he d'emportar aquest llibre a la Selva Negra i ensenya'ls-hi! Amiga! Amiga! Vull aquest llibre!

         - Estel-Verd, aquest llibre és molt car i molt gros, i no em cap a cap llibreria. A més, jo m'hauria de comprar tots aquest llibres que necessito i ja no puc fer-ho perquè pugen molt. Com vols que et compri aquest? No puc pas fer-ho! Te'l mires aquí sense fer-lo malbé, que el Josep te'l deixa.

         Jo vaig insistir en obtenir-lo i el Josep hi va col·laborar. Si no venia aviat aquell llibre, l'hauria de tornar al distribuïdor perquè no li cobrés ja que feia dies que el tenia en dipòsit. El distribuïdor, - un home estrany, va dir – ja tenia que haver passat per reclamar-lo o cobrar-lo.  I jo el volia emportar-me'l a la Selva Negra per ensenyar-lo i anar i tornar me'n ocupava un mínim de quatre dies. L'Amiga va insistir que no tenia prou diners  per un llibre tan car. Jo em vaig quedar molt trist mirant el llibre mentre la meva Amiga triava els seus. De cop i volta va dir-me:

         - Pesa molt. Te'l hauràs d'emportar a la caputxeta.

         - Què...!? Em compres el "meu" llibre?

- Es clar! Tu no el pots pagar i jo, posats a no saber quins deixar dels vint-i-dos llibres que vull, els deixo tots... Josep, te'l puc pagar amb la meva tarja de crèdit, oi? Aquest follet és la ruïna!... però pobre petitó, s'està aquí a Barcelona per fer-me companya i no porta mai cap despesa...     

         I vàrem anar cap a casa sense saber la sorpresa que ens esperava pel llibre que m'havia regalat! El proper dia us ho explico!

 

                            Estel-Verd

 

 

Ell, mirant-me amb un somriure que volia dir:  "Ja sabia que aquest era el llibre que em demanaries!", va anar a buscar una escala de mà, me'l va baixar...