N.75
Estel -Verd
● Figureta i fermall ●
La meva Amiga amb els seus nebots l'Oriol i la Laura van anar a comprar a una botiga d'objectes de regal i jo vaig anar amb ells.
Només entrar, la tenda em va fascinar i vaig decidir recorre-la pel meu cantó. Era muntada a base de fileres de vitrines fetes totes elles amb vidres i miralls, de tal manera que els objectes de l'interior no solament eren visibles des de varis angles sinó també reflectits en varis llocs, donant la sensació d'un autèntics laberint d'objectes que no sabies si eren reals o reflectits ni si estaven darrera, davant o tres vitrines més a l'esquerra. Tot el que hi havia dins era bellíssim: fines porcellanes de Limoges, de Roschenthal, de Sêvres, de Delf, xinesa, i els cristalls meravellosos de roca, de Bohemia, Murano, Swarovsky. En les vitrines alternaven, amb molt de gust, sèries de vaixelles, cristalleries o jocs de gerros i gots amb plats i figuretes soltes i petites escultures d'una finesa i bon gust fora de sèrie: ocellets, dames, casetes, flors, ballarines, fades...
- Mira-te'l! – la Laura va assenyalar una "escultura" d'un follet verd amb caputxera en una postura molt artística situat entre una cafetera i tres gots de cristall modernistes.
- Què bé que ho fas, Estel-Verd! Sembles tanmateix una figureta - va dir-me la meva Amiga. Sense moure cap muscle de la cara, la "escultura" els va fer l'ullet, el que va quedar reflectit en almenys cent vint-i-vuit miralls.
- Si, podria anar de parella amb aquella damisel·la...
- Mira-te'l, Pepeta! Oi que és l'Estel-Verd! – va dir un senyor molt ben vestit amb un bastó amb mànec de plata i que va aparèixer no sé per on. Amb tants miralls!
- I tan que ho és, Rafel! Ja et deia que aquests contes que ens envia la Mireia no estan escrits per qualsevol. Són tan famosos que ja han fet una escultura del personatge! - va dir la seva senyora, que duia un elegant fulard de seda.
- I molt ben feta, per cert! Sembla un follet de veritat! Fixa't amb les ales, fines i transparents com les d'una libèl·lula!... No sé si deu ser molt car... Senyoreta! - va dir cridant una dependenta que era a prop – Ens podria dir el preu d'aquest Estel-Verd. És d'importació?
"Ara acabaré embolicat i dins una capsa de regal!", vaig pensar.
- Aquest.. què? – la dependenta em va clavar una mirada molt sorpresa. – Jo... perdonin, el deuen haver portat avui mateix perquè encara no l'havia vist mai. Un moment, que vaig a preguntar.
Aleshores, la meva Amiga va dirigir-se al matrimoni desconegut.
- Perdonin...! Vostès, reben l'Estel-Verd? Qui els hi envia? Saben d'on surt?
- Ah! Vostès també el reben! ... Ens l'envia la nostra neta Mireia que li passa una companya d'escola, que li remet una amigueta de no sé on... No, no sabem qui l'escriu, però, pel que podem veure, ja és molt famós... Oooh! On és!?
- Aquí, aquí! - va dir la meva Amiga assenyalant-se la solapa – Semblava que estigués dins la vitrina, oi? Era el reflex. És un fermall que reprodueix l'Estel-Verd.
- Oh! Aparentava com si...! Perdoni! Nosaltres ja ens pensàvem que era un personatge literari famós escrit algú que s'amaga sota el nom de l'Amiga! On ha comprat el fermall? Ens agradaria tant un de semblant!
- És un regal vingut de la Selva Negra.
Amb això, va retornar la dependenta. L'Oriol va dir:
- Perdó, hi ha hagut un malentès. Aquests senyors s'han cregut que el fermall de la meva tia reflectit a la vitrina era una figureta de dins.
- Dons jo també hagués jurat que era dins! – va dir la dependenta. I, en veu més baixa, va afegir – I fins i tot, que em mirava!
- És que... mira-te-li els ullets, Pepeta! Sembla tanmateix que ens miri!
I jo m'estava quietó com un fermall de debò. Però, era tan feliç! Sóc un follet famós, conegut més enllà dels amics de la meva Amiga!
Estel-Verd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada