Estel –Verd
● Un món millor ●
El cor de l'Estel-Verd, fet de pura joia de viure, avui està trist. Perquè jo era feliç a la Selva Negra, entre els meus boscos d'altissims avets, les sortides i les postes de sol, els meus llacs i rierols, els meus prats plens de flors, el silenci, l'aire pur, la nit estelada, els meus amics els follets i les fades, la mirada amorosa de la fada Lliri Blau, les històries divertides del gnom Gom-Gom, la protecció de l'elf Violeta de Llum, la saviesa de la fada Besllum Boscana i del seu amic el Gran Mag Blau, els jocs de l'esquirol Trencapinyons... I he deixat tot aquest món meravellós d'insomni per anar a Barcelona a fer companya a la meva Amiga, que també estima aquest món d'insomni i que també se'n veu privada. A la meva Amiga, jo me l'estimo molt i també m'estimo alguns dels seus amics, que són bons i sensibles i estimen la Bellesa, la Bondat i la Veritat. Però la meva Amiga i els seus amics viuen en mig d'un món lleig, agressiu, banal, on la gent no s'estima ni s'ajuda, on es barallen per ximpleries com si es tractés de coses importants i que no perdonen si els altres no les veuen així i per tant, cada cop hi ha més baralles. I això no ho dic solament jo, sinó ells mateixos: en llegir els diaris o mirar la televisió, que són coses que ells creuen molt importants ja que diuen que els reflecteixen tal com són, pel que es veu gaudeixen exhibint la seva dolenteria, vulgaritat i falsedat. Diuen que ho fan per denunciar-ho, però tanta insistència en el que és dolent i lleig mostra on tenen el cor i, per tant, la hipocresia de la suposada "denúncia". La meva Amiga em vol consolar dient-me que no en faci gaire cas, que això és l'aspecte exterior del món, que també hi ha humans bons i autèntics que fan coses boniques i bones encara que s'exhibeixin menys i, sobre tot, que tingui compassió perquè els humans, en ser corporals, estan moguts pel món de la necessitat i els interessos, mentre que a la Selva Negra, els Esperits de la Natura ens podem moure amb tota llibertat en el món de l'Esperit. Això és cert, però no justifica que els humans oblidin que ells també participen de l'Esperit i que ho han de manifestar, perquè si no mostren la seva part virtuosa, elevada i espiritual, els pocs humans bons que queden, en no veure's representats, acabaran en la marginalitat i el desànim. I, sense forces, com lluitaran per la Veritat, la Bondat i la Bellesa? La veritable bellesa exterior és el reflex de la Bellesa interior, que és la Bondat i fa mes seductor allò que és bo i veritable. Per això, és bo que les coses siguin veritablement belles, ja que la bellesa dóna alegria de viure i ànims per fer les coses ben fetes. Els humans necessiten bons models de comportament que els estimulin a fer les coses millors i més belles i el Món Imaginari està tant ple de històries ben boniques i exemplars! Però avui dia, malauradament, semblen oblidades i les històries que ara s'expliquen estan plenes de mals exemples, odis i pessimisme.
Us escric, amics, no per dir-vos que estic trist sinó per dir-vos que ho estic perquè voldria que tots, vosaltres i jo, gaudíssim de la joia de viure que ens és pròpia i que, deixats endur per pessimisme dels mals exemples – disfressat, moltes vegades, d'un optimisme superficial de tirar-hi tot per la borda – allunyeu cada cop més de nosaltres. Jo vull que sigueu feliços! Ànim, amics! Potser no tant com la Selva Negra, però el món és molt més bonic del que ens volen fer creure. Mostrem-ne la Bellesa!
Estel-Verd
Nota: Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com .
...jo era feliç a la Selva Negra, entre els meus boscos d'altissims avets,
les sortides i les postes de sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada