N.76
Estel -Verd
● Baralla amb la petita fada Iris Verd ●
A la Selva Negra, els fullets i les fades petites sempre juguem junts. Però no som iguals perquè les fades tenen més poders que els follets. Amb la vareta, fan florir les flors i filar els fils de la vida dels humans – que tenen vida gràcies a elles –, tenen poders de fer que les coses canviïn d'aspecte per un temps, - un home pot agafar la forma d'ase però continua pensant com un home –, poden endevinar el futur, volar i esdevenir invisibles- els follets poden camuflar-se i passar desapercebuts però normalment no poden fer-se invisibles, tot i que jo si que puc gràcies a la caputxeta.
Hi ha fades bones i simpàtiques però també n'hi ha que són cregudes, presumides o ximpletes, com la petita fada Iris Verd. És certament bonica però resulta que està gelosa de mi perquè jo tinc molts poders, sóc més bonic que ella i, sobre tot, la meva llum verda rellueix més i més bonica que la seva, que és d'un verd menys intens i com de caca de gripau.
Un dia, m'estava empipant i no em deixava tranquil per jugar a sobre una flor que la volia per ella. Emprenyat, li vaig dir:
- Ves-te'n, que ets més lletja que una caca de gripau!
Dir-li a una fada "caca" és un insult intolerable. Ara imagineu-vos dir-li "caca de gripau"! Es va enfurismar com una mona i, apuntant-me amb la seva vareta màgica, zzzzass!, va llençar un encanteri, em va transformar amb un gripau llegíssim i repel·lent i va desaparèixer. I ja em teniu a mi sol enmig del bosc, convertit amb un gripau, sense poder volar, la caputxeta inservible per enganxada a la pell i raucant en lloc de parlar. Tot saltant, vaig anar a demanar ajuda, però ningú em reconeixia, ni tant sols el meu amic en Goteta de Rosada, que es va sorprendre de veure un gripau tan lleig que se li apropava i es va allunyar de mi. Plorant com un desesperat, vaig anar a cercar la meva estimada fada Lliri Blau, la qual, en veure un gripau tan lleig, el va transformar en una granoteta força graciosa. Però com que jo continuava raucant demanant ajuda, em va mirar als ulls... i això va ser la meva salvació ja que va reconèixer la meva mirada. Immediatament va desfer l'encanteri i vaig tornar a ser el follet bufó i simpàtic de sempre. Però quan li vaig explicar que havia passat, va posar el fet en coneixement de les autoritats, fades grans, elfs i gnoms i hi va haver un judici. Resulta que les fades tenen prohibit fer servir els poders arbitràriament i molt més per transfigurar cap Esperit de la Natura. Però la Iris-Verd es va defensar afirmant que jo l'havia insultat dient-li "caca de gripau". Jo vaig respondre:
- Jo no dic mentires ni li he dit "caca de gripau", que no ho és. Li he dit "ets més lletja que una caca de gripau" que això si que és cert, mireu-la!
Tothom es va posar contra meu dient que això era una calumnia, però es vam embrollar en una discussió casuística sobre si era més greu dir a algú "caca de gripau", "més lletja que una caca de gripau" o reafirmar-se en el contingut de l'insult com feia jo. Els del jurat no sabien com aguantar-se el riure i els qui no eren del jurat reien sense aguantar-se. Al final, ens van condemnar als dos. A ella a estar-se mitja lluna (dues setmanes) confinada a un avet sense vareta i a mi a estar cinc dies més transformat en el lleig gripau.
Però el càstig no va ser gens terrible ja que, ara, tots els meus amics sabien que aquell gripau tant lleig era l'Estel-Verd i em van ajudar a passar els cinc dies la mar de divertits jugant a fer de gripau. I vàrem acordar que aniríem a jugar amb la fada Iris Verd perquè no estigués tan sola. De fet, els dos ens ho vàrem passar millor que mai, tant bé que se'ns va acabar el mal humor i vàrem fer les paus, que és més pràctic que barallar-se! Com va dir la cosina Bet, tot plegat va ser cosa de mainada.
Estel-Verd
Va desfer l'encanteri i vaig tornar a ser el follet bufó i simpàtic de sempre
(El meu amic Joan Ribot m'ha fet el dibuix d'aquest retrat i em va pintar dins el fotomontatge "Entre miralls" del dia passat).
