Estel-Verd, n. 58

N. 58        

 

Estel -Verd

 

● El meu aliment. ●

 

La meva Amiga em diu que una de les preguntes que més li feu és: Què menja l'Estel-Verd? Pinso? Mill? Insectes? Nèctar de flors? Us ho vaig a explicar.

 Els follets estem formats principalment de dos elements: la Imaginació dels homes, un tema del que us he parlaré en dies passats. I de matèria subtil lluminosa que prové de dos tipus d'energia: la de la terra, que ens ve a través de les plantes,  i de llum sideral del sol, la lluna i els estels.

Per  tant, no tenim cap necessitat de menjar proteïnes ni calories sinó sols alguna vegada per caprici  – a mi m'encanten les maduixes i els bombons de xocolata negra (ja ho sabeu: si em voleu fer content...). A més, a la Selva Negra bevia nèctar de flors, sorbet de gotes de rosada i vi de mores. El problema de tot això  és que no es matèria subtil lluminosa. Abans, per entrar a les cases, ho fèiem  per forat del pany o les xemeneies. Però ara no hi ha xemeneies  i els forats dels panys són cada cop més petits i la manera que tenim d'entrar a les cases és travessar els vidres, sempre que sols siguem de llum o gairebé transparents. Però, si em menjat, ens donem un cop amb la part material. Una maduixeta no fa res, però amb tres o quatre  no hi ha qui travessi els vidres. Així que, si vaig tip, per entrar a casa la meva Amiga dono la volta pel safareig i la cuina, que algun forat sempre em deixa. A més, en un parell d'hores de ballar o volar es desgasta aquesta matèria i no ens cal fer pipí ni caca i sempre estem nets i polits.    

         A més, si he menjat, m'és més difícil passar desapercebut i, per Barcelona, o he d'anar amb la caputxeta endavant perquè no em vegin, el que no m'agrada gens ni mica, o, si vaig amb la caputxeta endarrera, com que la gent que no és amiga dels follets no vol "veure follets", si em veu, el que veu és un ésser translúcid  que identifica, segons les circumstàncies, amb una libèl·lula, una papallona grossa  o un ocell rar i, si parlo, amb un lloro.  I és posa a cridar, a donar xiscles histèrics, a saltar, a desmaiar-se, etc. el que no deixa de ser força divertit i jo em faig un fart de riure. Però, segons on estic, poso en un compromís a la meva Amiga.

         Però per alimentar-me realment necessito l'energia de la terra i la llum sideral. La meva Amiga té plantetes a la terrassa i al menjador, que alguna cosa ajuda, sobre tot, la menta, el fitus i  els geranis. I m'arribo fins els arbres del carrer i dels jardins de prop la casa de la meva Amiga. També prenc el sol i la lluna. En canvi, la llum dels estels és un dels meus principals aliments que necessito i a Barcelona gairebé no hi arriba i he de fer escapades al Montseny. I sobre tot, quatre o cinc cops l'any he d'anar a la meva Selva Negra perquè sense la visió i l'energia dels seus cels, prats i avets, em moriria de melangia.  

 

                       Estel-Verd

 

Sense la visió i l'energia dels cels, prats i avets de la Selva Negra,

em moriria de melangia.