Estel-Verd, n. 40

N.40   

 

Estel -Verd.

 

 ● Justificacions. ●

Sé que algun de vosaltres  heu pensat: "L'Estel-Verd és un lladre: roba la capa de l'Emperador Enric i vol robar el plat de ceràmica del Toni". Però tot té una explicació:  Els Esperits de la Natura no tenim necessitats i, per tant, no ens cal la propietat privada. Tot és compartit per tots, tots en podem gaudir i, per tant, no hi ha lladres. Sabem, però, que els animals i els homes sí que tenen necessitats. I, de fet, una de les nostres tasques és vetllar perquè tothom sigui feliç i si els animals i els homes, per ser feliços, necessiten menjar, nosaltres vetllem perquè hi hagi menjar per tots. Però els animals, fora d'algun que "marca territori", tampoc tenen propietat privada. Això de la propietat privada dels humans, "el que és meu no és teu", ens costa una mica d'entendre als Esperits de la Natura. Em diu la meva Amiga que, teòricament, això és perquè no es barallin, com quan es barallen dos esquirols perquè és volen menjar el mateix pinyó. Però ella mateixa reconeix que, com que aquesta propietat privada no està gaire ben repartida, encara genera més baralles.   

         A més, he dit que, entre els Esperits de la Natura, tot és compartit per tots, no que tot sigui de tots. La terra, els arbres, les flors, l'aigua, no són nostres. Com tot en la vida, és un do rebut del Pare Cel i la Mare Terra i nosaltres en gaudim i procurem que tots en gaudeixin, i que siguin aliment per tots, tant material com espiritual.  En efecte, la Mare Terra no solament dóna aliment material sinó també espiritual, bé a traves de la Bellesa que li és innata, bé perquè aquestes belles formes són l'origen del Món Imaginari que es crea en els humans i que són així la manera com s'expressa la presència del Pare Cel. Per això, els Esperits de Natura, que ens alimentem del Món Imaginari dels humans, donem tanta o més importància al món espiritual que al material, entre altres motius, perquè el món material ja es "defensa" per si mateix amb les seves pròpies lleis. Per tant, per a nosaltres no és gaire important qui és el "propietari" d'un objecte sinó a qui pot fer feliç l'objecte. I com que la meva Amiga és qui em dóna vida amb la seva Imaginació, jo me l'estimo més que res al món i voldria per a ella tot el millor, vingui d'on vingui.

 

 

              Estel-Verd 

                                                                  

Procurem que tots en gaudeixin i siguin aliment per tots, tant material com espiritual.    

Estel-Verd, n. 39

N.39

Estel -Verd.

M'encanta fer entremaliadures. És tant divertit! Quan vivia a la Selva Negra, les meves víctimes eren les fades petites, els gnoms, els esquirols i conillets, els cérvols, les papallones, etc. Eren multitud. Però des que he vingut a Barcelona, gairebé només veig la meva Amiga i, per tant, també gairebé només ella té la possibilitat de saciar la meva necessitat de diversió. Així que em dedico a ella amb cos i ànima. Li amago els bolígrafs, li amago les ulleres, li canvio les cobertes dels llibres, li poso sal a la llet i sucre al bacallà, li canvio els punts dels llibres, els llibres dels prestatges i els CD i les pel·lícules d'estoig. Surto a la terrassa, recullo els pètals pansits que han caigut de les flors i, mentre llegeix o escriu, els hi vaig tirant des de l'aire sobre el seu nas. Li poso sabó líquid a l'ampolla de colònia i pólvors de talc al xampú. Li trec les sabates de l'armari i les hi escampo pel pis o bé hi poso cigrons dins. De quan en quan, quan ella no està a casa, vaig a la cabina telefònica que hi ha sota casa i, fent trampa per no pagar, la telefono imitant la veu dels seus amics – la Glòria, la Carme, l'Agustí, en Vicenç, la Maria Jesús – deixant un missatge al contestador automàtic demanant que els telefoni o dient-li que aniran a sopar. O a la inversa, els telefono des de casa la meva Amiga – imito molt bé la seva veu - demanant que la telefonin o que vagin a berenar. Una nit, li vaig dir que l'havia telefonat el seu germà, que li havia tocat la loteria i que, per celebrar-ho, anirien tots a sopar a "Can Pebrots i Calamarsos Farcits d' Exquisideses". I una tarda, imitant la seva veu, li vaig dir a la seva neboda Montserrat – la que fa safaris – que m'havia tocat – és a dir, havia tocat a la meva Amiga - una girafa en un concurs de contes de El Corte Inglés i que, com que a la seva terrassa no li cabria per l'alçada i la Montserrat tenia pati a cel obert, que li remetia, almenys fins que l'acceptessin al zoo. Que li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert i bevia llet de tortuga en biberó... La neboda deuria sospitar alguna cosa perquè va telefonar a la nit, quan la meva Amiga ja era a casa i van riure una estona.

Com podeu veure, totes aquestes entremaliadures no arriben a trapelleries i són sols una manera de dir-li que me l'estimo i que penso amb ella. Perquè, si jo veiés que algú vol fer-li mal de veritat, usaria tots els meus poders per defensar-la i aquest poca vergonya es recordaria sempre que la meva Amiga té un follet que la defensa i que se l'estima molt!

Estel-Verd.

...li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert

i bevia llet de tortuga en biberó.