Estel-Verd, n. 71

N.71    

 

Estel -Verd

 

● Un Nadal de fa prop de tres mil dos cents anys ●

 

L'any passat us vaig parlar de la meva participació al Nadal de la Selva Negra i de com hi faig d'estel des del segle XII, tot i que jo, el Nadal ja el celebrava des del segle V. Bé, vull dir el Nadal que vosaltres en diríeu cristià. Però heu de saber que, a la Selva Negra, el Nadal l'hem celebrat sempre, des de molt abans del naixement de Jesucrist. Aquest és una manifestació, sens dubte per vosaltres la més clara i bonica perquè es la que coneixeu millor, del Nadal etern que cada any te lloc pel solstici d'hivern, en que la Natura sencera celebra que el sol, que representa la manifestació del Pare Cel i que semblava que s'anés a pondre per sempre, torna a aixecar-se en l'horitzó i el dia s'allarga i la vida torna i, amb ella, la joia de viure omple els cors de tots els éssers. És com si el món sencer nasqués de nou, més bell i joiós que mai perquè Déu, que va néixer a Betlem, neix al cor de tots i ens fa divins.

         Tots els nadals són bells i joiosos. Però jo en recordo particularment un de fa prop de tres mil dos cents anys que vaig celebrar junt al meu amic Xalup, el druida, - aleshores, tot un cantó de la Selva Negra era ple de tribus celtes –. Xalup era un home savi, mestre d'homes, que presidia les festes i cerimònies. I aquell any va ser el primer que ens va convidar, a mi junt a altres follets, elfs, fades, silfs..., a les festes del naixement del sol al solstici d'hivern.

         A mitja nit, va encendre una fogata en una clariana enmig del bosc nevat. I tots vàrem començar a tocar flautes i tambors, a dansar i a demanar al foc que no s'apagués, que no els deixés immensos en la gelor i la foscor en que tots moririen. I amb el trenc d'alba, és va fer un silenci immens i tots – humans, Esperits de la Natura, animals, plantes, pedres, la neu , els vents -  ens vàrem posar cara a l'est on ja clarejava i vàrem esperar a que la llum de l'aurora anés creixent. I quan, uns moments abans que el dia anterior - que havia estat el dia més curt de l'any -  va aparèixer el primer raig de sol, tothom va irrompre en crits de joia, càntics i danses. I quan el sol va estar ben sencer sobre l'horitzó, es va fer un silenci profund i en Xalup va alçar els braços i va dir amb forta veu :

- Gràcies, Rei Sol, perquè, un any més, neixes des del fons de la Negra Nit i omples de llum i escalfor els nostres boscos, els nostres camps i cabanes, animals, plantes i pedres. Omples també els nostres cors de joia i les nostres boques de lloances, perquè així, content per les nostres cants, durant tot aquest any i tots els anys venidors, et recordis amb joia de nosaltres i no ens oblidis sinó que ens enviïs els teus raigs lluminosos a nosaltres i als nostres descendents per tota la durada dels temps.

I havent dit això, en Xalup va llençar enlaire un gall, el qual va fer un gran cant impressionant – quic-qui-ri-quiiiiiiiiiii!!! - que es va sentir en tot l'àmbit de la terra i tothom el va imitar i va llançar al cel  crits, galls i altres ocells cantors i també plomes de galls o d'altres d'ocells de colors o bé tenyides – vermelles, blaves, daurades, verdes, liles...  que van acolorir el cel blau i el terra nevat. Era tant bonic!         

I quan ara, enmig de la Missa del Gall, en Raimon, que és el mestre amic de la meva Amiga, com un nou Xalup, diu:

- Fa sis mil anys que els homes celebren aquesta mateixa festa de Nadal!

El meu cor s'omple d'emoció, penso que els Esperits de la Natura i tots els altres éssers també ho celebrem i que fa tres mil dos cents anys el meu amic Xalup també concelebrava la manifestació solar de Déu que ve a omplir l'Univers d'esperança perquè dóna força al cor de l'univers per ressorgir de les tenebres. 

La meva Amiga i jo us desitgem:  

 

 

Bon Nadal i

Feliç Any 2009!!!

 

 

Maria Assumpta i  Estel-Verd

 

És com si el món sencer nasqués de nou, més bell i joiós que mai.