Estel-Verd, n. 68

N.68    

 

Estel -Verd

 

● El Gran Mag Blau ●

 

A la Selva Negra li diem el Gran Mag Blau, però em va dir l'elf Violeta de Llum que en altres llocs té altres noms. Te el seu palau a l'Illa Blanca, a l'altre cantó del mar, però sempre viatge. A la Selva Negra hi ve de quan en quan i, quan se'n va, no sabem on se'n va. Bé, la fada Lliri Blau em va dir que la fada Besllum Boscana sempre sap on és i fins es posa en comunicació amb ell mitjançant el Somni. Però a la Selva Negra, s'està anys sense venir i quan ho fa, s'hi està uns dies o uns mesos i desprès se'n torna. 

Sempre recordaré el primer cop que el vaig veure. Jo només tenia una vintena d'anys, gairebé un follet nadó i ell ja era molt vell; d'anys incomptables, em van dir. La fada Lliri Blau em va explicar que era – i és, no ha variat amb els mil·lenis – molt savi, el més savi dels Mags. L'aspecte el tenia - i el té - com d'un home vell i alt, amb barbes i cabells llarg platejats. Portava un barret de color blau nit punxegut - com la majoria dels mags -  amb una lluna i un brillant estel a la punta que resplendia com mil diamants. I tota la seva túnica, o mànegues, o capes o el que siguin eren de color blau nit i plens d'estels  que lluïen. Era com si fos la personificació de la Nit. Aquests estels es desprenien en forma de petits esperits, del que ja us en parlaré un altre dia. El seu rostre era d'un vell, a l'hora sever i alegre, de mirada profunda i dolça y veu  pausada i bella.

 Jo estava jugant amb un raig de sol  quan ell va passar,  em va veure i em va dir:

         - Hola! Tu ets l'Estel-Verd, el fill de la Molsa i de l'Estel Bell, oi? Sembles ben eixerit! Seràs un follet important i famós, tant a la Selva Negra com entre els humans. Ja tens mestres?

         Jo no vaig contestar doncs estava cohibit ja que era conscient que estava davant l'autoritat més gran del Món Imaginari. Ell va somriure, em va fer l'ullet i jo vaig enrogir: La fada Lliri Blau, que l'acompanyava, va respondre per mi:

         - De moment, com que és jovenet, té el gnom Gom-Gom i els seus amics follets i fades. Però si em doneu permís i ell m'accepta, jo també seré la seva mestra. 

         - Això és una bona pensada. – va contestar el Mag Blau – Li ensenyareu el Misteri de la Bellesa. Tindreu un deixeble entremaliat i testarrut, però intel·ligent, sensible i amb un cor d'or. I, escolta bé, Estel-Verd:  quan la fada Lliri Blau t'hagi iniciat en les seves arts, vindré a cercar-te i t'enduré amb mi a viatjar i a que coneguis altres móns imaginaris mes enllà de la Selva Negra. Però per ara, adéu, Estel-Verd bonic! Què siguis feliç! Ja ens tornarem a veure.    

         I se'n van anar tots dos i em van deixar sol. Però jo era feliç perquè sabia que aquell encontre havia marcat el meu destí.

          

                                              Estel-Verd

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

...en altres llocs té altres noms. Te el seu palau a l'Illa Blanca, a l'altre cantó del mar, però sempre viatge.