N. 69
Estel -Verd
● El Rierol Mirall de Flors ●
Un dels llocs mes meravellosos de la Selva Negra és el Blumenspiegelbach (el "Rierol Mirall de Flors") que, com el seu nom indica, és un rierol que serpenteja entre l'herba fresca coronada amb flors perfumades de mil colors. De quan en quan, aquest rierol baixa amb impetuositat pels desnivells de terreny fent petites cascades que esquitxen d'aigua les voreres que esdevenen les més humides, verdes i florides que us podeu imaginar. Fill d'aquest lloc encantador és el meu amic el follet Esquitx d'Aigua qui es passa hores i hores jugant al seu rierol i és el follet més feliç del món. Si us descric un lloc tan paradisíac és perquè comprengueu millor la història que us vaig a explicar.
Resulta que en Mòllic, el follet amic meu del Montseny, em va acompanyar a la Selva Negra i allà es va fer amic amb l'Esquitx d'Aigua i li va fer tal propaganda dels castanyers fantàstics amb uns troncs recargolats i foradats del Montseny, que el va convèncer perquè ens acompanyés a ell i a mi cap a aquí per fer una visita d'un més al bellíssim Montseny. Quan feia uns dies que era al Montseny, la meva Amiga i jo vàrem invitar l'Esquitx d'Aigua a fer estada a casa nostra a Barcelona durant quatre o cinc dies.
Amb la meva Amiga es van fer la mar d'amics malgrat que l'Esquitx d'Aigua gairebé només parlava alemany. Però a mi em va preguntar:
- On hi ha l'aigua, en aquesta casa?
Jo vaig comprendre la seva enyorança i li vaig ensenyar les aixetes, que li van semblar ben poca cosa. Però al matí següent, quan la meva Amiga es dutxava, hi vàrem anar i vàrem jugar amb l'aigua tebiona de la dutxa de telèfon, que la meva Amiga ens dirigia amb moviments rítmics cap a nosaltres i aquest joc li va encantar.
Cap al migdia, ell va semblar que es quedava a la terrassa amb les flors i jo i la meva Amiga estàvem a la cuina amb la Carmen tot xerrant i ajudant-la a fer el dinar. La noia va sortir un moment de la cuina i es va sentir un xiscle espantós. Vàrem sortir també i vàrem veure com, a l'altra cantó del passadís, per la porta oberta del bany, sortien cascades d'aigua i tot el passadís era una inundació. Hi vàrem córrer ràpids i vàrem veure l'Esquitx d'Aigua fent anar la dutxa amunt i avall tot jugant amb l'aigua mentre reia i cantava. Jo vaig apagar l'aixeta immediatament mentre li deia:
- No veus que estàs inundant la casa?! Si vols jugar amb l'aigua, has de posar la cortina.
- Posar la cortina dius? No veus com està de ressec el terra! Com vols que hi creixi l'herba i hi floreixin flors oloroses?
Tots ens vàrem posar riure i la meva Amiga fins va comentar:
- Si home. I de pas, pescarem Forellen ("truites de riu") pel passadís.
I mentre la Carmen i la meva Amiga recollien l'aigua amb galledes i baietes, ens vàrem posar a cantar el Lied de Schubert
In einen Bächlein helle
Da schloss in froher Eil
Die launische Forelle
Vorüber wie ein Pfeil. ...
("En un resplendent rierol
allà, en alegre lleugeresa,
la truita de riu capritxosa
passava com una fletxa. ...")
Menys mal que les dones s'ho van prendre cantant i rient!
Estel-Verd
