Estel-Verd, n. 66

N.66        

 

Estel -Verd

 

● Que "divertit" és el microones! ●

 

Cada matí, la meva Amiga s'escalfa la llet amb cacau al microones. I jo em poso a la seva espatlla o enfront l'aparell i miro com la tassa de llet amb cacau dóna voltes damunt el plat com si anés en uns cavallets de fira.

- Ha de ser divertit, donar voltes aquí dins mentre t'escalfes – vaig dir – Demà ho provaré.

- Noooo! No ho fessis pas! Els raigs del microones no són naturals com els del sol, ni serveixen per escalfar follets. No sabem que et podria passar.  Ni ho provis!

Com que la meva Amiga sap que sóc tossut, durant uns dies mirava que no entrés dins el microones abans que el posés en marxa. Fins i tot, una vegada em va expulsar de dins. Però un matí que es creia que jo estava al menjador, va posar a escalfar la llet amb cacau i no se'n va adonar que jo estava amagat al fons del microones. Va prémer el botó i va començar la festa... infernal. El que donés voltes, era el que menys. Però uns raigs invisibles però mortífers, travessaven el meu ésser i cremaven les meves energies com foc roent i sentia que em quedava sense vida i sense ànim. Una terrible sensació d'ofec i de defalliment va envair-me i amb les meves últimes forces, vaig picar contra el vidre de la porta que no tenia forces per travessar.

Afortunadament, la meva Amiga era allà mateix. Va obrir ràpidament la porta i, amb tota cura, em va recollir mentre deia:

- Estel-Verd! Què has fet? Déu meu, t'estàs desintegrant! Reanima't. No et moris! Què faré sense tu, amor meu? No podré pas viure!

Però jo jeia inanimat a la seva mà, sense mourem ni dir res. I m'anava fonent, esvaint i desapareixent. Aleshores, la meva Amiga, que té molta intuïció, em va dur corrent a la terrassa i em va posar al sol junt a les plantes més verdes i florides, les hortènsies, els geranis, els pensaments i sobre tot, la menta fresca i de perfum intens que em va tornar l'alè.  I aquelles cures i, sobre tot, el seu amor i la seva dedicació  van fer que, a poc a poc, em reanimés. I va anar a l'equip de música i en va posar els meus Lieder preferits, els Myrten opus 25 de Robert Schumann. I en sentir les belles melodies amb la meva llengua materna, el meu cor es va omplir de ganes de viure i amb l'aire fresquet del matí i, sobre tot, les paraules i les mirades dolces de la meva Amiga, em vaig anar refent. Ja que, a fi de comptes, el que a mi em dóna vida és l'Amor i la Imaginació de la meva Amiga.                      

I quan, l'endemà al matí, la meva Amiga va tornar a escalfar-se la llet amb cacau al microones i jo estava a la seva espatlla, em va dir em to burleta:

- Què? Avui no vols anar a escalfar-te i a donar voltes per divertir-te?

- No cal que et riguis de mi, Amiga meva! Estigues ben tranquil·la, que mai més tornaré a posar-me dins un microones! És pitjor que la bruixa Peluda! Però tu, vés en compte! No entenc com és que la llet amb cacau no se't torna agra o socarrimada o tu no et mores emmetzinada? Seria terrorífic!!! Qui em salvaria, quan tornés a provar un altre invent humà com aquest! Crec que hauré de fer venir els elfs perquè l'espatllin... o a la fada Lliri Blau perquè el transfiguri en un gira-sol, que gira com el microones però és més bonic! Així, cada matí t'escalfaries la llet amb cacau damunt el gira-sol que dona voltes cap al sol, com cada matí la fada Raig-de-Sol s'hi escalfa el seu nèctar de rosada amb mel ...!

 

                        Estel-Verd

 

Cada matí t'escalfaries la llet amb cacau damunt el gira-sol.