N. 63
EstelVerd
● Esperances ●
La bruixa Peluda, a més d'Esperits de la Natura, també agafava animals presoners, com esquirols, conills, algun ocell, etc., fins i tot algun cérvol petit. Però com que aquests animals eren mortals, els pobrissons es morien molt aviat, molt més aviat que en condicions de llibertat, per la duresa de la vida que portaven. Feia set que jo estava presoner, quan una nit estelada en que tres follets estàvem en uns estona de descans, vàrem veure volar dos pardals vells sobre nosaltres. Els volíem avisar que no s'apropessin perquè la Peluda no els enxampés però un d'ells és va apropar i, en veure'ns, va dir a l'altre:
- Aquí hi ha tres follets. – I ens va preguntar – Quants presoners més sou?
- Vuit follets, sis fades i deu gnoms, més els animals mortals, que cada dia n'enxampa dos o tres però que es moren aviat - vaig contestar.
Però abans que el pobre ocellet tingués temps de dir-nos res més, un manyoc de pels de la bruixa Peluda el va envoltar i ja no va poder volar més. Unes hores més tard, el vaig veure matant polls i dissimuladament se'm va acostar i em va piular baixet:
- Ens ha enviat la fada Besllum Boscana i el gran Mag Blau. Avisa als altres i estigueu a punt que d'aquí dues llunes plenes, la tercera després del solstici d'estiu, us vindran a rescatar. Us quedareu sols amb l'Escorpí Gandul de vigilant, qui, en complicitat amb nosaltres, us deixarà anar. Però vosaltres heu d'estar a punt i anar de pressa abans no s'adoni la Bruixa Peluda. Jo m'he ofert en sacrifici per avisar-vos ja que sóc vell i moriré aviat i el meu company ja sap que esteu avisats i ho ha anat a dir a la Fada Lliri Blau... Tu déus ser l'Estel-Verd, oi?
- Si.
- Dons sàpigues que qui ha mogut tota aquesta perillosa missió ha estat la Fada Lliri Blau, que pensa molt amb tu...
- A callar i a matar-me els polls!!! – ens va ordenar la veu xisclona de la Bruixa Peluda.
El pobre pardalet no va poder-me dir res més i va morir al cap d'unes hores. Però el seu sacrifici va omplir les nostres vides d'esperança. Vàrem avisar als nostres companys de captivitat i vàrem esperar el gran dia. Només de saber que la fada Lliri Blau s'ocupava de mi, em feia feliç... i em preocupava, ja que sabia que tota acció contra la bruixa Peluda era perillosa.
Estel-Verd
El pobre pardalet no va poder-me dir res més i va morir al cap d'unes hores. Però el seu sacrifici va omplir les nostres vides d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada