N.101 i últim
Els cent i un e-contes del follet Estel –Verd
● Comiat ●
Estem asseguts a la terrassa, la meva Amiga, a una cadira, jo , enfront seu, a la branca d'un gerani, entre buguenvil·lees, hortènsies, margarides i fulles de Santa Teresa, mentre contemplem la posta de sol entre els blocs de pisos de cada cantó de la Ronda del Guinardó. I ella em diu:
- Estel-Verd. Viure no ha estat fàcil. Però la teva presencia en aquesta casa li dóna una joia i una llum tal bella que no sabré mai com agrair-te-la prou.
- No vull agraïment; estic amb tu perquè t'estimo. I jo també m'enriqueixo amb el teu amor. Aprenc molt de tu i dels teus amics de Barcelona. I el nostre amor, Amiga, dura per sempre i per sempre et duré en el meu cor.
- Però un dia jo moriré i tu continuaràs la teva Vida Immortal a la Selva Negra i, amb el temps, t'oblidaràs de mi.
Aleshores, m'he posat la caputxeta sobre el cap i mirant-la als ulls, l'hi he dit:
- Tu no moriràs, perquè tu viuràs sempre en la meva Vida Immortal on no hi ha el temps ni l'oblit. Quan un dia tu tanquis els ulls mortals i la teva Imaginació ja no em pugui continuar donant vida formal, jo baixaré la meva caputxeta davant els meus ulls i ja ningú a Barcelona podrà continuar veient l'Estel-Verd. Però Jo, l'Estel-Verd, continuaré sent-hi, perquè tu, amb la teva Imaginació amorosa, has donat forma d'Estel-Verd a la Vida Immortal i, els qui s'estimen, viuen per sempre en l'Altre. I així, Tu i Jo serem el que sempre hem estat: un sol Jo, l'U reflectit en el mirall dels ulls de l'Altre. I Jo, com en un somni, et duré a la meva Selva Negra natal. Allà, tu seràs una Jenseitsgeister petitona, un "Esperit del Més Enllà", (vegeu el n.33), i jugaràs amb tots els Esperits de la Natura, que són ja els teus amics. I els qui han estat els teus amics d'aquí vindran allà com a petits Jenseitsgeister i seran els nostres amics per sempre. I allà, com en els somnis, tu i jo caminarem entre els arbres i si, mentre collim fruits del bosc, ens surt la Bruixa Maduixa, li seguirem el joc i tot rient, fugirem fent-li pam i pipa. I tots dos, agafats de la mà, continuarem passejant damunt la molsa suau i entre els avets gegantins fins al matoll de gencianes blaves de primavera on, una tarda, ja fa tants anys, ens vàrem conèixer. I junts veurem, com ara, pondre's el sol i sortir els estels i la Llum de la Nit Eterna davallarà sobre nosaltres i mai més despertarem d'aquest somni tan bell.
Estel-Verd
PD. Així, amb la ferma promesa que restaré per sempre amb la meva Amiga, l'Estel-Verd s'acomiada de tots vosaltres. Però, com que continuaré vivint a casa la meva Amiga, si algú m'escriu comentant-me o preguntant-me alguna cosa, potser li contesti quan en tingui ganes i em vingui bé. Abans d'acabar, però, vull recordar-vos que, si quan aneu pel bosc veieu un follet, li doneu records de part meva. Potser voldrà ser amic vostre. Tots vosaltres podeu tenir un follet amic que us faci més bella la vida i que us serà fidel per sempre, com jo a la meva Amiga.
...i mai més despertarem d'aquest somni tan bell.
