Els  cent i un e-contes del follet Estel Verd
 
●  Els  jocs del follet ●
Nosaltres, els follets, l'únic que fem és jugar i, tot jugant, cantem,  ballem, xerrem, estimem o ajudem; però sempre jugant i, per tant, gratuïtament,  perquè ens divertim o ens dóna la gana, no perquè res o ningú ens hi obligui ni  perquè serveixi per una altre cosa.   A la Selva Negra, som els Esperits de la Natura que tenim  menys poders i obligacions, però també  els més lliures i joiosos de tots. Els altres Esperits de la Natura tenen alguna  tasca a fer: creen el Món Imaginari, vetllen per la Imaginació dels Humans,  defensen la Selva Negra, la Natura, l'Esperit i la Saviesa,  ajuden als humans bons, els fan regals  bonics,  etc. I, per això, els hi  han estat atorgats certs poders: esdevenen invisibles o canvien de forma, alguns  són  clarividents. etc.  En canvi, l'única missió dels follets és  jugar, ser feliços i gaudir de la vida i, quan volem i perquè volem, ajudem algú  o fem un encàrrec. Si la nostra joia es contagia, millor; i si ajudem algú, com  jo a la meva Amiga, és perquè jo me l'estimo i veure-la a ella feliç és el que  més feliç em fa a mi. A la meva Amiga, ben poques coses útils li puc fer. Més  aviat al contrari, tot jugant, li he trencat  sense voler, és clar! - alguna de  les seves boniques ceràmiques. Sort que ella també m'estima i em perdona!  
Sóc tant feliç jugant que fa sis mil anys que jugo i encara gaudeixo tant ara com la primera vegada que vaig posar-me a jugar, quant feia uns moments que havia aparegut i havia descobert què boniques són les margaridòies, les clavellines, les violetes, els botons d'or, les meravelloses gencianes blaves Jugar és fer participar de la Llibertat del Pare Cel a la Mare Terra i aquesta és la missió dels Esperits de la Natura. Perquè tot el que fas és joiós, pur joc, quan harmonitzes el Pare Cel i la Mare Terra, quan t'adones que tot és Bell, Etern, Perfecte, U...
        Jo ho  veig tot com a pur joc. Com la font màgica de Montjuïc que, l'altre nit, vàrem  veure amb la meva Amiga, en Ferran i la Mònica, al sortir del Museu: els dolls  d'aigua que pujaven i baixaven o canviaven de direcció, mentre la llum variava  de tonalitats - vermells, safirs, roses, grocs, granats, taronges, blaus  celestes. I tot ballant al ritme del Cant de Joia de la Novena de  Beethoven. Quina meravella! Vaig anar  una estona a submergir-me en aquella dansa d'aigua, llums i música i em vaig  recordar dels sortidors que hi ha als jardins de Caldes de Boi. Allà no hi ha  llums de colors però el paisatge de l'entorn és tant bonic! Altes muntanyes,  núvols fantàstics, avets, raigs de sol, l'aigua que esquitxa la gesta verda...Jo  em poso just a la sortida d'un dels   brolladors i l'impuls de aigua em fa pujar amunt, amunt, fins a dalts de  tot i, un cop a dalt, intento mantenir l'equilibri sobre l'aigua al punt just  que perd la pressió... fins que un rajolí capriciós m'envia fora, caic,  i, quan arribo a baix, em submergeixo  dins l'aigua fresca de la tassa  i  xipollejo sota la ruixada sorollosa dels dolls que cauen. La pressió d'un altre  doll em puja amunt i m'hi estic fins que em torna a tirar fora. És tant  divertit!  I la meva Amiga em  contempla rient, asseguda a un banc amb un llibre a la mà  i jo saltant d'un sortidor a l'altre.  Què bé que ens ho passem! Ella és tant feliç de veure els meus  jocs!
Que bonic i joiós que és viure quan tot és un joc! És  com si el món fos la creació de la dansa ininterrompuda d'un follet juganer.  Perquè tot el que es fa per pur joc, amb Amor i desinterès, resulta d'una  Bellesa desbordant. Com voleu que em cansi de contemplar les sortides i les  postes de sol, si, des de fa sis mol anys, el follet juganer que dansa les fa  cada una és més bella que l'anterior? Són una mica com els dibuixos del  calidoscopi que em van regalar els Reis Mags  fa tres anys: mai es repeteixen, sempre  nous, sempre bells, sempre originals..  
Fa sis mil anys que sóc un infant juganer i sempre tinc  coses amb què jugar. Per això, els follets no ens avorrim mai: sempre tenim  algun reflex de llum per embadalir-nos, alguna flor bonica  per olorar, algun estel per contemplar,  algun ocell amb qui cantem a duo, alguna fada per jugar, alguna Amiga per  estimar...   
                                                                                         Estel-Verd  
Sempre tenim algun  reflex de llum per embadalir-nos, alguna flor bonica  per olorar, alguna Amiga per estimar...  i algun amic com en Joan Ribot que ens faci un retrat tant bonic com aquest. Oi  que hi he quedat  be?

