N.73
Estel –Verd
● Divertimento ●
-Hola amics!: Com ja sabeu, sóc un follet perfecte que tinc totes les virtuts. Oi que sí? I, com que, a més, sóc sincer i no me'n amago, mentre ho escric, ho propago en veu alta: "Sóc bonic, simpàtic, petitó, fantàstic, eixerit, trapella, divertit, bon minyó, bon company, alegre, màgic, afectuós, savi, bon narrador, entremaliat, enginyós, ...."
- Ep, ep, ep, ep! Para, para, para! - m'interromp la meva Amiga, que mentre escric això, m'espia pel darrera l'espatlla. – Tot això no és, no pot ser cert. D'entrada, no tens totes les virtuts; et falta la molt important virtut de la modèstia. A més, ser petitó no és, en sí, cap virtut. I, sobre tot, si ets entremaliat és que no ets bon minyó. Són incompatibles.
- Certament, no tinc el defecte de la falsa modèstia. Sóc sincer, no cap hipòcrita. I... com dius, que ser petitó no és cap virtut? T'imagines un follet gros? Com podria fer la migdiada entre les teves violetes o podria anar a la teva butxaca sense que em veiessin? I pel que fa les meves entremaliadures, no volen dir que no sigui bon minyó, perquè estan fetes amb molta bona intenció, no fan cap mal a ningú, a tu et diverteixen i als teus amics, quan els hi explico, també.
- Com, que no fan cap mal a ningú? M'has trencat figuretes del pessebre, un plat de ceràmica, dos gots, vas fer anar de bòlit tota la policia alemanya quan vas robar la capa de l'emperador Enric II i aquí, quan la vas penjar a l'estàtua de Colom, vas fer jugar el físic als bombers. Vas despertar tot el Balneari de Caldes de Boí amb els teus crits. M'has fet perdre temps cercant bolígrafs, les ulleres que m'havies amagat i els llibres i DVDs. que no t'agraden. Ens vas deixar penjats dalt de l'arbre de la Plaça dels Pescadors a mi i a la meva família. Em poses en compromisos fent shows quan vas en llocs públics – concerts, autobusos, botigues, esglésies, teatres - . Enredes els meus amics quan els hi dius que vinguin a sopar sense que jo tingui res a punt. Fins et fas mal a tu mateix posant-te dins el microones...
- Ui, ui, ui! Para't! Para't! Para't! Tens més memòria que un elefant i no en perdones ni una. Però saps que moltes d'aquestes coses les he fetes perquè t'estimo. Espero que tampoc hagis oblidat les bones estones que t'he fet passar. Com hem rigut, junts! Com t'he portat gairebé cada nit a la meva Selva Negra, com he cantat i dansat per a tu, com t'he ajudat a pujar el carretó de la compra i he defensat la teva casa del qui semblava ser un lladre, com us he mostrat el meu Mamut a tu i als teus amics. I...
- Estel-Verd, jo no he oblidat res del que et dec. L'únic que et dic és que no facis passar per virtuts teves coses que no ho són i, sobre tot, que no vagis fanfarronejant davant els meus amics. El que vals, ho vals, i no cal que vagis pregonant el teu producte com si fossis un venedor ambulant.
- És clar que he de proclamar les meves virtuts davant els teus amics. Qui, sinó, ho farà? Necessito autoafirmar-me per existir. Com em va ensenyar el meu mestre el gnom Gom-Gom, els follets hem de fet notar la nostra presència, sinó, la gent s'oblida de nosaltres i aleshores desapareixem...
- Bé, si és així, continua la teva història que estaves escrivint amb les teves fanfarronades. Vull veure a què porta tota aquesta exhibició "d'autoafirmació".
- A res. No hi havia cap història per explicar, avui. Tot el que deia era per provocar-te. Com que veia que m'estaves espiant...!!! ha! ha! ha!
Estel-Verd
T'imagines un follet gros?
Com podria fer la migdiada entre les teves violetes?
