N.65
Estel -Verd
● Cures ●
Un cop a la Cova Lluminosa dels elfs, és va fer evident el mal tracte que havia rebut per part de la Bruixa Peluda. Malgrat l'alegria de la llibertat i les cures dels elfs, el desànim i l'esgotament havien fet presa de mi. Jo havia perdut la joia de viure i un follet sens la joia de veure no és ningú. No tenia ganes de res i es temia per la meva salut, ja que es pensava que podia haver perdut per sempre el sentit de humor i que el desig de venjança s'hagués possessionat de mi. Al cap de tres dies d'haver arribat a la Cova Lluminosa i quan semblava que la Bruixa Peluda havia estat momentàniament acorralada, va venir a visitar-me la meva estimadíssima fada Lliri Blau i, en veure-la, em vaig posar a plorar. Va estar amb mi quatre dies sencers i va ordenar cercar els meus millors amics, els follets Goteta de Rosada i Esquitx d'Aigua, així com el gnom Gom-Gom, que van passar llargues temporades amb mi, de manera que mai estava sol. També vaig conèixer aleshores l'elf Violeta de Llum que va ser el meu metge, així com els dos elfs bessons, l'un moreno i l'altre ros, que es diuen Vespre i Alba i que, des de aleshores, han estat dos grans amics meus. La Fada Lliri Blau em va apanyar la caputxeta i, sobre tot, va invocar amb tot el seu poder el meu pare l'Estel Bell perquè tornés la celestial joia de viure al seu fill estimadíssim. I, a poc a poc, em vaig anar refent i vaig tornar a xerrar, a cantar i a ballar i em va retornar en bona part, la joia de viure, però no del tot, ja que per consell dels grans Esperits de la Natura, no em podia moure de la Cova Lluminosa i el seu jardí, i jo enyorava els avets altíssims de la contrada on havia nascut i on la Mare Molsa és més flonja, dolça i verda que enlloc.
Així, vaig estar dos anys sense moure'm de la Cova Lluminosa, ja que la Bruixa Peluda tornava a agafar esclaus i fins havia exterminat un elf. Fins que un dia, la Cova és va il·luminar més que mai perquè - em van dir - la bruixa Peluda havia estar transfigurada amb una bella Heura, verda i fresca. I qui havia aconseguit aquesta metamorfosi era la Fada Lliri Blau!!! Perquè ningú podia matar la Bruixa Peluda ni tampoc la fada Lliri Blau podia exterminar ningú – ella només té poders positius! -. Però en veure el sofriment causat per la picor de la Bruixa Peluda, malgrat el sofriment i les morts que havia causat, se'n va compadir i la seva mirada amorosa la va transfigurar en una heura bellísima. Perquè, com ja sabeu, l'esguard de la fada Lliri Blau transforma en bell i bo tot i tothom qui mira.
Desprès de celebrar els festeigs del triomf de la meva estimada fada, vaig retornar amb ella cap a la meva contrada natal i vàrem passar pel davant de l'Heura Verda, que cobria els arbres d'una bona part del bosc. Era ufanosa i brillant. Potser sota les seves fulles, entre les tiges i les arrels ganxudes, encara hi havia algun poll. Però l'Heura estava enganxada als arbres i ja no se'n podia desprendre. Però, per si de cas, jo, arraulit junt a la meva estimada Fada Lliri Blau, me la vaig mirar de ben lluny.
Així, mitjançant el pacte amb l'Escorpí Gandul i la compassió per la Bruixa Peluda, el mal va deixar de tenir poder a la Selva Negra. Els petits inconvenients de cada dia els solucionem amb bona voluntat i humor. I el sofriment passat no va ser del tot inútil: en tornar a la meva terra natal, em va semblar més formosa i joliua que mai.
Estel-Verd
...vàrem passar pel davant de l'Heura Verda, que cobria els arbres d'una bona part del bosc. Era ufanosa i brillant...
+La+Bruixa+Peluda+(dibuix+celta,+invertida+de+fotocopia+-779566.jpg)
