Estel-Verd, n. 62

N. 62

 

EstelVerd

 

● La Bruixa Peluda ●

 

Avui i els propers dies us explico el gran trauma de la meva vida, no fos que us creguéssiu que tota la meva vida ha estat flors i violes.

Fa més de cinc mil anys, a la Selva Negra hi havia una bruixa molt dolenta: la bruixa Peluda. Era tan peluda que gairebé només tenia pels; uns pels llargs, foscos, enredats. Era com un fregall molt gros, d'uns cinc metres de diàmetre per uns tres d'alt, però que volava i tenia boques i ulls per tot arreu. Parlava a xisclets, amb veu de vella, - gairebé l'única cosa que tenia en comú amb una dona – i, com que entre els pels hi tenia molts polls que li picaven, tenia necessitat que contínuament els hi estiguessin matant. I qui tenia que fer aquesta tasca eren  follets, fades, gnoms, ocells, elfs, esquirols, etc. Quan enxampava algú, el mantenia presoner i l'obligava a matar-li els polls dels pels. Era tant fosca  que ningú la veia, la qual cosa li facilitava la cacera d'esclaus, sobre tot a la nit i  fora del bosc, ja que entre ela arbres corria el perill de quedar-se enganxada a les branques amb els pels. Només tenia un amic i còmplice, l'Escorpí Gandul, el qual vigilava que els esclaus no se li escapessin mentre ella dormia al fons d'una cova a canvi de deixar-li menjar polls mors.      

         Aleshores jo era jovenet i imprudent. Bé que la Fada Lliri Blau m'havia advertit que, de nit, no volés sol fora del bosc perquè la Bruixa Peluda cercava esclaus. Però com que no m'havia passat mai res, una nit tornava al bosc quan ja era fosc... i, de sobte, vaig sentir que alguna cosa m'immobilitzava les ales i m'atrapava.  Vaig ser llegat per un manyoc de pels i aconduït a un lloc encara més fosc on em va manar que, entre els manyocs dels seus pels, començar a matar polls, apilar- los i portar-los a l'Escorpí Gandul perquè se'ls mengés. I vaig veure'm obligat a matar polls, sempre de nit, sense veure altre cosa que els ulls de la bruixa que en senyalaven on hi havia polls per matar. I així una nit i una altre – allà gairebé no es veia el dia – , lluna rera lluna, fins a... vint-i-dos anys, que aviat està dit. La Bruixa em va enganxar la caputxeta amb els pels perquè no la pogués fer servir i em deixava sortir alguna estoneta a veure els estels perquè no em morís, que beneita del tot no era. Això i el fet que últimament ja érem vuit follets, deu gnoms i sis fades els presoners que intentàvem dir-nos alguna cosa, ens va mantenir amb vida.

El proper dia us explico com ens en vàrem sortir.    

 

                                                        Estel-Verd    

                                                    

...a la Selva Negra hi havia una bruixa molt dolenta: la bruixa Peluda

... tenia boques i ulls per tot arreu.

Estel-Verd, n. 61

N.61

 

Estel -Verd

 

 

Abans d'anar-me'n de vacances, us envio una altra versió de l'excursió que vàrem fer al Montseny i que l'he adaptat a la música d'una melodia popular catalana. Aquesta versió va ser cantada pels assistents a les noces del Mamut i la Mamuta rosa i va tenir molt d'èxit. Narra un succés verídic com es pot comprovar pel fet que el castanyer "Cap de Dinosaure" existeix realment al Montseny.

 

● Balada del mamut i el dinosaure ●

 

Lletra adaptada a la música de "L'hereu Riera"

 

1. A dalt del Montseny

un dinosaure hi ha.

Aquell qui s'hi apropi,

ell se'l menjarà.

Tralarala, tralarala

Tra la ra la la la. 

Tralarala, tralarala,

Tra la ra la la la. 

 

2. Al Montseny hi viu

un follet molt bufó.

En Mòllic es diu

i és amic del bosc.

Tralarala...

 

3. Té un amic follet

vingut des de lluny.

De la Selva Negra

i Estel-Verd es diu.

Tr...

 

 

4. L'Estel-Verd un dia

a en Mòllic li diu:

"Dins la caputxeta

un gros mamut tinc.

Tr...

 

5. A la meva Amiga

li he de mostrar,

i els seus amics

ho han de comprovar..

Tr...

 

6. Dins de Barcelona

no ho podem pas fer.

Al Montseny vindrem

i us el mostrarem."

Tr...

 

7. En Mòllic li diu:

"Treu-te aquí el Mamut

Potser el dinosaure

serà així vençut."

Tr...

 

8. Un dia de maig

al Montseny van anar,

amb tots els amics

per el mamut mostrar.

Tr...

 

9. Quan allà van ser

va cridar l'Estel-Verd::

"De la caputxeta

surt tu, mamut meu."

Tr...

 

10. De la caputxeta

el mamut va sortir

i un gran rebombori

allà es va sentir.

tr...

 

11, I el dinosaure

es va despertar,

a veure què passava

va anar a mirar.

Tr...

12. "Quina gran sorpresa:

És el meu amic!"

"Joia inesperada,

què hi fas tu aquí?".

Tr...

 

13. Les dues grans bèsties

eren vells amics

que de molts mil·lenis

no s'havien vist.

Tr... 

 

14. Trompes amb les cues

es van abraçar

i amb les llagrimetes 

tot es va inundar.

Tr...

 

15. El mamut a l'amic

li va preguntar:

Per què vius tan sol?"

Molta por jo faig."

Tr..

 

16"A la gent fas por

perquè te'ls vols menjar."

Com jo, menja fulles,

tots t'estimaran.

Tr...

 

17. "És que jo tinc gana

i m'he d'atipar.

Ai! Qui pogués viure

de l'aigua del cel.

Tr...

 

18. Els follets que ho senten

estan commoguts.

La màgia que tenen

els ha de servir.

Tr...

 

19. I tots dos invoquen

les forces del bosc.

I els seus Esperits

davant seu ara són.

Tr...

 

20. "Feu que el dinosaure

sigui un castanyer

i visqui per sempre

de l'aigua del cel."

Tr...  

 

21 I el dinosaure

feliç va ser així,

i el castanyer gana 

mai no va patir.

Tr...

 

22. 'Com a castanyer

ningú no es va menjar.

Ans com a castanyes 

aliment va dar.

Tr...

 

23. El mamut golafre

les va anar a provar;

quaranta dotzenes

que se'n va menjar!

Tra...

 

24. I el mamut content

l'amic saludà:

"Cap de dinosaure,

castanyer assenyat."

Tra...

 

25.  A la caputxeta

se n'en va tornar,

i ara, tots contents,

hem d'anar a ballar.

Tratarala, tralarala

Tra la ra la la la.

Tralarala, tralarala,

Tra la ra la la la.

 

                                                        Estel-Verd 

 

 

Els assistents a  l'excursióm també em van dedicar dues cançons amb lletra de la meva Amiga i la col·laboració musical de l'Agustí, que van adaptar de músiques ja existents. Em vaig emocionar molt, en veure que tinc uns amics que m'estimen tant!

Estel-Verd, n. 60

N.60   

Estel -Verd

 

● Schubertiada d'aniversari ●

 

 

- El dia del teu aniversari, no celebres res? – vaig preguntar a la meva Amiga.

- Al migdia la gent treballa i com que cap al tard vull anar a una conferència i arribo a prop les deu, no hi ha temps. El diumenge passat ho vaig celebrar a casa els meus germans, on també hi havien els nebots i els cosins i l'endemà ho celebraré amb amics i veïns.

Jo vaig pensar que li podria oferir un concert, ja que li agrada molt la música. Després de molts passos, ho vaig poder organitzar. Certament, no podia ser al migdia, ni es tractava de reunir les setanta vuit persones com va fer la seva cunyada quan va complir  seixanta anys, sinó d'un concert més íntim celebrat a la casa mateixa. Els principals actuants érem quatre follets: jo, que dansava i tocava la flauta, en Botó d'Or de la Vall d'Aran , soprano i violí, en Llum d'Alba de la Garrotxa, alto i lira i en Mòllic del Montseny, viola i clarinet. També van col·laborar les veus de l'Agustí, la Maria G. i el Quim, que canten en corals. Necessitava un piano humà ja que no en teníem cap a mida follet i vaig obtenir un piano de cua de la Sira, que el van tocar ella i l'Agustí. Per traslladar-lo, cap problema. Primer, la veïna i la Carme van fer espai al menjador (jo em vaig posar la taula a la caputxeta), desprès, vaig anar a cala Sira, a Cerdanyola, em vaig posar el piano de cua a la caputxeta i amb l'ajuda dels veïns, el vaig posar al menjador de casa la meva Amiga.

L'assistència va haver de ser reduïda, ja que no hi cabíem gaire. Apart dels intèrprets mencionats, van venir, la Pepi i en Toni com amics d'en Mòllic, (les Bones Dones amigues del Botó d'Or eren a la Vall d'Aran i la cosina Elísabet, l'amiga del Llum d'Alba, no va poder venir), els veïns – la Consuelo, la Consol, l'Anna i el Quim - , el germà i la cunyada de la meva Amiga, el marit de la Sira i llur filla Agnès, la Pilar de l'Agustí, la Maria Carme, la Maria Jesús, el José i la Pili, en Rubín i la Rosamari la Maria R,  i en Joan i la Nina. No hi cabia ni un mosquit més. Perdoneu els qui no us vaig poder invitar.   

         Vàrem encendre tots els llums de la casa així com totes les espelmes, vàrem omplir el menjador de plantes i flors que donaven color i perfum i vàrem esperar la meva Amiga, que va arribar cap a tres quarts de deu de la nit. La vàrem rebre al só de "Aniversari Feliç", la vàrem fer seure a primera fila i va començar el concert: la Sira al piano i, a sobre la tapa, els quatre follets amb els seus instruments. Es van interpretar, entre d'altres, les seves peces preferides, com el Nach und Träume, (Nit i Somnis) D. 827 i Im Abendrot (En el crepuscle), D. 799 de Schubert, In der Fremde (Lluny del País Natal) del Liederkreis (Cicle d cançons) op. 39 de Shumann, In stiller Nacht (En la nit callada) dels Volkslieder (Cançons populars) de Brahms, així com una versió per a viola de la Cançó de l'Estel del Tannhäuser de Wagner que va tocar en Mòllic d'una manera sublim. El programa acabava  amb la versió catalana, "Vos sou, Senyor, ma fortalesa",  de l'ultima coral de la Cantata BWV 95 de Bach  que va dirigir l'Agustí i vàrem cantar tots a cor. Com a propina, li vàrem oferir Widmung (Dedicatòria) dels Myrten, op. 25 de Schumann. Va ser una vetllada gairebé tan bella com les schubertíades originals.

         I quan tots van ser fora, la meva Amiga em va dir:

- Gràcies, Estel-Verd! Només tu pots haver-me organitzat una vetllada tan exquisida!

I el meu cor es va omplir de joia.

                              

            Estel-Verd

 

Va ser una vetllada gairebé tan bella com les schubertíades originals.

Estel-Verd, n. 59

N.59                            

 

Estel -Verd

 

 

● Excursió al Montseny... amb noces incloses ●

 

Això és una breu crònica de l'excursió al Montseny on, com us havia  anunciat, em vaig treure el meu Mamut de la caputxeta.

He de confessar que, com que tenia por que el meu Mamut no s'espantés, un parell de dies abans vaig anar al lloc del Montseny on havia de sortir el dissabte i el vaig treure de la meva caputxeta. Afortunadament, va trobar el paisatge molt bonic i va passejar tota la tarda com un turista amunt i avall  i no hi havia manera de fer-lo tornar a la caputxeta. Però és clar, només hi érem en Mòllic i jo i cap humà i a qui el meu Mamut té pànic és als humans perquè encara recorda – ha quedat ben traumatitzat, pobre! – els temps en què els humans, quan veien un mamut, se'l volien menjar. Jo li vaig haver d'explicar que ara, els humans ja no mengen mamut, menys els que ell veuria que eren amics meus.

         El dissabte al matí plovia a bots i barrals. Però jo vaig ordenar la sortida ja que havia pactat una treva de la pluja amb tots els Esperits del Montseny i, en arribar a Sant Celoni, fins va sortir el sol i es va aguantar tot el dia. No eren gaires humans, només els divuit més valents a qui no feia por el meu Mamut. Tots vàrem pujar als cotxes i vàrem anar fins al pont del riu Tordera on, a peu, vàrem seguir per un caminoi verd i florit.

         Al poc de caminar, els humans van trobar la primera pista que el Mamut havia estat per allà: una gran tifa que el meu Mamut s'havia fet dos dies abans i que, com que era màgica, no solament li havien sortit moltes flors a l'entorn sinó que els mateixos humans van reconèixer que tenia molt bon aspecte i olor. També van trobar per allà, pèls i una  petja del Mamut.

Els humans que van venir, realment em van ajudar moltíssim a que el meu Mamut volgués sortir de la meva caputxeta: van cantar-li cançons, el van implorar, li van portar fotos quan era jove i més pèls i altres records i llaminadures. I sobretot, oh sorpresa! les amigues Anna Eugènia, Salma, Rohina i Alima va resultar que també eren amigues de algun follet o fada amb poders, perquè li van dur una bellísima Mamuta de color de rosa. Amb l'ajuda d'uns ventalls amb una fotografia meva, tots els humans es van identificar amb mi i vàrem dir alhora l'ordre de fer sortir el meu Mamut: "Mamut meu, surt de la meva capunxeta!" I el meu Mamut va sortir amb un gran terrabastall i les seves passes feien trontollar tot el Montseny com si fossin uns tambors i l'Anna i el Quim se li van posar al costat i el van acompanyar cap on érem tots i, amb una veu profunda com si sortís d'un cargol de mar, va saludar el seu amic Martí. Però tan punt va veure la Mamuta de color de rosa tan bonica, se'n va enamorar i no va tenir ulls més que per a ella. I  la Pepi va oficiar una ràpida cerimònia nupcial. I desprès de cantar tots junts la "Balada del Mamut i el Dinosaure", el Mamut – que ja havia superat el trauma contra els humans -  i la seva Mamuta rosa van posar amb tots nosaltres per la foto de noces. I desprès de dinar, els nuvis van partir i repartir la Tifa del Mamut com a pastís de noces. I diuen que tenia gust d'ensaïmada amb xocolata!

Desprès, els nuvis van desaparèixer pels boscos del Montseny, on no els vaig trobar fins al cap d'una setmana. Aleshores, el meu Mamut em va demanar que no el separés de la seva estimada, que la volia dur a la Selva Negra junt amb ell. I hi vaig accedir i així és com ara, en lloc d'un Mamut, a dins la meva caputxeta hi tinc un Mamut i una Mamuta. 

                           

                                                                                     Estel-Verd

 

La foto de noces del Mamut i la Mamuta

Estel-Verd, n. 58

N. 58        

 

Estel -Verd

 

● El meu aliment. ●

 

La meva Amiga em diu que una de les preguntes que més li feu és: Què menja l'Estel-Verd? Pinso? Mill? Insectes? Nèctar de flors? Us ho vaig a explicar.

 Els follets estem formats principalment de dos elements: la Imaginació dels homes, un tema del que us he parlaré en dies passats. I de matèria subtil lluminosa que prové de dos tipus d'energia: la de la terra, que ens ve a través de les plantes,  i de llum sideral del sol, la lluna i els estels.

Per  tant, no tenim cap necessitat de menjar proteïnes ni calories sinó sols alguna vegada per caprici  – a mi m'encanten les maduixes i els bombons de xocolata negra (ja ho sabeu: si em voleu fer content...). A més, a la Selva Negra bevia nèctar de flors, sorbet de gotes de rosada i vi de mores. El problema de tot això  és que no es matèria subtil lluminosa. Abans, per entrar a les cases, ho fèiem  per forat del pany o les xemeneies. Però ara no hi ha xemeneies  i els forats dels panys són cada cop més petits i la manera que tenim d'entrar a les cases és travessar els vidres, sempre que sols siguem de llum o gairebé transparents. Però, si em menjat, ens donem un cop amb la part material. Una maduixeta no fa res, però amb tres o quatre  no hi ha qui travessi els vidres. Així que, si vaig tip, per entrar a casa la meva Amiga dono la volta pel safareig i la cuina, que algun forat sempre em deixa. A més, en un parell d'hores de ballar o volar es desgasta aquesta matèria i no ens cal fer pipí ni caca i sempre estem nets i polits.    

         A més, si he menjat, m'és més difícil passar desapercebut i, per Barcelona, o he d'anar amb la caputxeta endavant perquè no em vegin, el que no m'agrada gens ni mica, o, si vaig amb la caputxeta endarrera, com que la gent que no és amiga dels follets no vol "veure follets", si em veu, el que veu és un ésser translúcid  que identifica, segons les circumstàncies, amb una libèl·lula, una papallona grossa  o un ocell rar i, si parlo, amb un lloro.  I és posa a cridar, a donar xiscles histèrics, a saltar, a desmaiar-se, etc. el que no deixa de ser força divertit i jo em faig un fart de riure. Però, segons on estic, poso en un compromís a la meva Amiga.

         Però per alimentar-me realment necessito l'energia de la terra i la llum sideral. La meva Amiga té plantetes a la terrassa i al menjador, que alguna cosa ajuda, sobre tot, la menta, el fitus i  els geranis. I m'arribo fins els arbres del carrer i dels jardins de prop la casa de la meva Amiga. També prenc el sol i la lluna. En canvi, la llum dels estels és un dels meus principals aliments que necessito i a Barcelona gairebé no hi arriba i he de fer escapades al Montseny. I sobre tot, quatre o cinc cops l'any he d'anar a la meva Selva Negra perquè sense la visió i l'energia dels seus cels, prats i avets, em moriria de melangia.  

 

                       Estel-Verd

 

Sense la visió i l'energia dels cels, prats i avets de la Selva Negra,

em moriria de melangia.

Estel-Verd, n. 57

N.57  

 

Estel -Verd

 

 

● La denúncia. ●

 

Al cap d'una estona d'haver deixat les veïnes bocabadades sense saber si havien vist o no la meva Amiga dalt una carreta vermella tirada per un cérvol, van trucar el timbre de la porta del pis i quan la meva Amiga va obrir, hi havia les dues veïnes, un policia i un altre home.

- Es aquesta! – deia l'home – jo l'he vista i aquestes senyores també, com anava amb una "cosa" vermella amb rodes que ho arrossegava una bèstia amb unes banyes molt grosses que ha desaparegut. 

- Nosaltres no hem vist ni sabem res del que explica. – deien les veïnes -  Encara ens prendran per ximpletes que veiem visions!

- Miri, senyor policia. Jo he vist com parlaven amb ella quan baixava de la "cosa" amb rodes i cabra o el que fos. M'han dit que és una veïna que explica contes per ordenador on diu... – i assenyalant amb el dit la meva Amiga, exclama:  - Ja sé!!! Vostè és aquella embrollaire que diuen que explica que té un follet a casa seva, oi... ? Bona "folleta" està feta vostè!!! On és aquest follet? Senyor policia, aquesta dona està perillosament boja i , a més, és  bruixa o ho fa veure, per molt que aquestes ara ho neguin. L'ha de detenir. És un perill per la societat.

- Un perill? Per boja o per bruixa? – va preguntar la meva Amiga.

- No se'n rigui de mi, m'ha sentit!!! Jo ho he vist, senyor policia! I elles també!

- A nosaltres no ens emboliqui. La nostre veïna és una bona persona que no fa cap mal. El qui li hem dit a aquest home, senyor policia, és que ens han dit que explica contes sobre un follet que viu a casa seva i que els envia per l'ordinador. Però això no és cap delicte. I ell és posa a dir que l'ha vista damunt una cabra vermella amb rodes. Qui és el boig?

         - I ara, on està, la cabra vermella amb rodes? Ensenyi-me-la!– va dir  una mica irònic el policia a la meva Amiga.

- Jo no he dit res de cap cabra vermella amb rodes! - va interrompre l'home – sinó que l'he vista dalt d'un carretó vermell amb un "bambi" amb banyes molt grosses.

- Vostè vol dir que ha vist un xicot amb banyes dalt d'un carretó vermell? Que potser ha vist desfilar el Papà Noel?  - va preguntar en sorna el policia.  

Tots es van posar a riure i l'home denunciant se'n va  anar escales avall remugant tot furiós. I les veïnes també se'n van anar al darrera, no fos que el policia volgués aclarir què havien vist. Però el policia, un cop sol amb la meva Amiga, li va preguntar:

- Diu que té un follet que escriu contes i que els envia pel correu electrònic, vostè? Per què no li diu que me'ls enviï? Aquí te la meva tarja amb el meu correu electrònic. Tinc un nen de déu anys i una nena de vuit que els encanten les històries de follets... i a mi també.                 

         Un cop la meva Amiga va haver tancat la porta, li vaig dir:

         - Quin policia més simpàtic i intel·ligent! He estat a punt de sortir a saludar-lo!

                                                   

                             Estel-Verd.

 

-

- Quin policia més simpàtic i intel·ligent!

Excursió al Montseny per veure al meu Mamut.

Excursió al Montseny

el dissabte, 24 de maig.

 

On em trauré el meu Mamut de la caputxeta i tots vosaltres podreu veure'l i tocar-lo.

 

INFORMACIÖ SOLS PER ALS QUI

HAN CONFIRMAT LA SEVA ASSISTENCIA

 

 

En aquest moment s'han apuntat unes 27 persones (23 adults i 4 nens) més 7 o 8 que no saben si podran venir, més els 4 follets i alguna fada i molts animalons. Ens trobarem tots al bar "Plaça L'Estació" que hi ha a la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni davant l'estació a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, tant els qui arribin amb el tren com els qui van en cotxe, a fi que  els qui no tenen cotxe puguin pujar als cotxes del qui en tenen. Pel que sembla, tenim cotxes per pujar cap al Montseny de sobres per tothom. La plaça és gran per aturar-hi els cotxes.

Allà, la Pepi i en Toni ens explicaran el lloc exacte, però, perquè estigueu més tranquils, jo us ho explico ara.

Sortint de Sant Celoni per la carretera que va al poble de Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, just abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Just abans del pont hi ha el restaurant Can Cuera.

 S'aparquen els cotxes just passat el pont, en un camí lateral que hi ha a mà dreta i marxarem cap al punt escollit per en Mòllic i la Pepi. Recordeu que s'ha d'anar amb calçat còmode, de muntanya o camp.

Allà comença l'excursió i l'aventura. Agafarem un caminoi que hi ha, passat el pont, a mà esquerra de la carretera. A cinc minuts hi ha una font junt al riu, amb aigua bona i fresqueta del Montseny. És l'últim punt d'aigua potable.    

Seguirem un quart d'hora tot passejant pel bosc, (total, només uns 20 minuts) fins al Castanyer Cap de Drac -  no serà el Cap de Dinosaure, perquè és molt lluny, hi va molta gent que no em coneix  i s'espantaria en veure el Mamut. En cas  que plogués, tenim un lloc alternatiu on posar-nos.

I un cop al Castanyer Cap de Drac  – amb l'ajuda vostra - faré sortir el meu Mamut. Però recordeu que és entre tots que hem de fer que  aparegui (portant una foto seva, o un ullal, o pel de mamut, o una trompa de mamut, etc.) . Quanta més Imaginació tingueu per fer sortir el Mamut, més palpable, gros i divertit serà.  

I jugarem amb ell i cantarem, ballarem, ens hi  farem fotos, (porteu la màquina!), li explicarem contes (li encanten), I desprès, si hi ha temps, la Pepi, que hi entén molt amb arbres, ens en donarà una explicació dels de la zona.

I dinarem, (el dinar, millor per compartir, per exemple, amanida d'arròs, croquetes, truita de patates o carxofes o un formatge per repartir o cireres, ganyips i xocolata, però que cada persona porti solament quantitat de menjar per una sola persona, ja que el Mamut no es menjarà les restes). A baix dono la llista del que portarà els que m'ho han dit. Com que és menja al mig del bosc, no es pot fer foc. Jo portaré tovalles pel terra i algú, coberts, plats, gots i tovallons. Es menja assegut a terra; si algú vol seure sobre un coixí o cadira plegable, s'ho haurà de portar ell i carregar-ho durant els 20 minuts de camí.  El menjar, és millor que hagueu quedat amb la meva Amiga, no fos cas que portéssiu vint truites de patates i ni una gota d'aigua, per exemple. Cadascú ha de portar els estris de repartir el que porti, p. ex. un gabinet qui porti una llonganissa o un formatge sencer o un cullera grossa que porti ensalada russa. 

I després, farem la migdiada sobre l'herba o anirem a donar un passeig fins una cascada. També, de manera opcional, es pot anar al poble de Montseny a visitar l'església i a comprar melmelades artesanals o bé al taller de ceràmica del Toni (que té peces precioses, rellegiu l'Estel-Verd n. 36)  o a fer el que suggeriu. Hi ha gent que té pressa per marxar desprès de dinar. Els qui quedem, haurem de repartir els cotxes per baixar, com a mínim fins al tren.

S'admeten propostes d'activitats comunes en les que hi pugui participar el meu Mamut. El pobrissò, està una mica preocupat: fa molt de temps que no té contacte amb humans: tracteu-lo amb delicadesa!!!

        

Estel-Verd.

 

Resum:

Lloc de trobada: al bar "Plaça L'Estació" de la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, El tren, de la línia C2, que arriba a Sant Celoni a les 10,27, surt de l'Estació de Sants a les 9,32 i  passa pel Passeig de Gràcia a 9,37.

Aparcar: A la carretera que va al poble del Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Aparcar passat el pont

Heu de portar: Calçat còmode.

                             Menjar amb l'estri per repartir-lo

Molt important: Heu de dur algo per fer aparèixer el Mamut, per exemple, un ullal, un parent o descendent seu (com l'elefant del zoo), un tros de trompa, un mirall (és molt presumit), etc., etc., etc. Si li porteu una nòvia, estarà encantat; fa molt de temps que no en troba cap...  

 

Menjar ja adjudicat:

La meva Amiga: bolleria-sorpresa (així m'ho ha dit).

Pipi i Toni: truita de patates.

Carme C.: ensalada d'arròs.

Joana M.: complements d'ensalada (maonesa, olives, anxoves. tonyina...)  

Agustí, Pilar i Martí: amanida de pasta.

Guillem i Edith: truita de carxofa o albergínia.

Maria G.: fruita.

Rosa i Ramon: cafè calent amb termo i infusions.                             

Bet i Toni: fruits secs i ratafia.

Consol, Anna i Quim: pa amb tomàquet i fuet.

Anna Eugènia, Salma i Rohima: empanadilles de tonyina...

Alfons i Carme; aigua i vi (ells encara no ho saben, però ho he decidit jo).

 

El meu Mamut