N.16
Estel -Verd.
Un dels meus grans mestres va ser el gnom Gom-Gom, un gnom molt vell i molt gras, amb una gran barba blanca, que vivia en una amanita muscària, voltat de moltes amanites muscàries que són aquests bolets de caputxa vermella amb pigues blanques i peu també blanc que trastoquen qui els ensuma. Per tant, el meu mestre estava més aviat molt tocat del bolet.
En Gom-Gom havia estat deixeble del Gran Mag Blau que havia vingut en un vaixell de l'Oest del Mar on hi ha la Illa Blanca, que és una part molt important del Món Imaginari. El Mag Blau ve de quan en quan a la Selva Negra i és molt amic de Besllum Boscana, la Gran Fada que viu al Palau dels Miralls del Somni, el lloc més poderós de la Selva Negra. I el Mag Blau va transmetre la Saviesa al gnom Gom-Gom, qui la va entendre a la seva manera. El qual, quan jo era jovenet, em va transmetre aquesta seva versió de la Saviesa a mi, tot donant-me tres consells per poder sobreviure molt temps, que no he oblidat.
"Primer: recorda que els follets viviu de la Imaginació dels homes; per tant, sigues un follet divertit i fes forces entremaliadures, ja que, si ets un follet avorrit i pàmfil, ningú tindrà ganes de recordar-se de tu ni d'imaginar-te i seràs un follet mort."
"Segon: pensa que els follets viviu molts milers d'anys; per tant, del passat acumulen la Saviesa, que dura sempre, però esborra'n tot allò que et causi rancúnia i enuig: el pitjor dels inferns és acumular la rancúnia durant un minut; ara imaginat la rancúnia de milers d'anys: series un follet insuportable."
" Tercer: els follets us alimenteu de la Imaginació dels homes, però hi ha homes que en tenen tan poca, d'Imaginació que, no solament us deixarien morir d'inanició sinó que, fins i tot, envien els pocs homes que en tenen al manicomi. perquè no l'escampin. Per tant, si no voleu morir-vos de inanició, procureu turmentar amb entremaliadures constants els homes massa positivistes perquè acabin ben tocats del bolet i tinguin força Imaginació i així el món serà un gran manicomi on tots hi estaran dins, feliços i contents."
I això és el que faig. Procuro ser divertit divertint-me jo. Sóc savi com un avet vell i ingenu com un raig del sol naixent brillant sobre les gotes de rosada de les seves fulles verdes. I faig emprenyar els pragmàtics i els racionalistes tot fent-los anar de bòlit tot el que puc amb les meves entremaliadures; encara que, malgrat els meus esforços, són molts durs de pelar i no n'acaben al manicomi mundial tants com jo voldria.
Estel.-Verd.
PD: Us envio dues fotos, una del gnom Gom-Gom i l'altre del part del seu complex residencial.
