Estel-Verd, n. 86

 

N.86

 

 

Estel -Verd

 

● Els meus amics humans ●

 

La meva Amiga de Barcelona no és la primera humana que és amiga meva. En els llargs anys de la meva vida, he tingut altres amics humans, com Xalup, el druida, Welgunde, la remeiera germànica, Helen, la narradora de contes i la seva neta Grettel, Martin H., el famós pensador  que vivia en una cabana o molts membres de la família Waldhüter, els guardaboscos. La diferencia de la meva Amiga amb tots aquests és que els altres, tot i ser humans, vivien a la Selva Negra, sinó a la part més encantada, sí molt a prop, i jo, per veure'ls, no em tenia que moure del meu hàbitat sinó que moltes vegades eren ells els qui em venien a veure a mi. Mentre que, amb la meva Amiga de Barcelona, per fer-li companya, he de viure fora de la meva Selva Negra, almenys fins que ella no vingui allà...

         La família Waldhüter eren uns guardaboscos que tenien cura de bona part de la Selva Negra entre els segles V i XVI desprès de Crist. Vivien en una gran casa a l'entrada mateixa de la Selva Negra i a uns dos quilometres d'un llogarret. Però a més, tenien dues o tres cabanes dins la mateixa Selva Negra on hi passaven llargues temporades. La Selva Negra no ha estat mai tan bella i ben atesa com quan teníem els Waldhüter de guardaboscos. La llenya seca era retirada per evitar els incendis, els cabdals dels rierols netejats per evitar inundacions i els camins per on transitaven els humans, còmodes per evitar la penetració innecessària en el bosc però discrets i estrets per no tallar la comunicació boscana entre cada cantó. Ens ho consultaven tot als Esperits de la Natura, amb qui la majoria dels membres de la família Waldhüter van tenir molt bones relacions, sobre com podíem millorar les coses entre tots. Sabien el que es feien i ens ajudàvem mútuament, el que demostra que no és cert que els Esperits de Natura no estimem els humans. Jo particularment vaig tenir una gran amistat amb en Peter Waldhüter que va viure al segle IX. Des de petit va ser amic meu i sempre jugàvem i em demanava consell. Però des que es va quedar viudo de la Mathilde, una gran dona, va viure  pràcticament sempre a la Cabana dels Ocells, tot i que els fills se l'estimaven molt i li deien que anés amb ells. Però en Peter s'identificava tant amb la Selva Negra! Parlava i era amic amb tot els animalons i Esperits de la Natura i fins amb els arbres i les flors! En fer-se vell i gairebé no poder caminar, va construir-se la carreta vermella, que tirava el seu gran amic – i també meu - el cérvol Corns de Llamps i anaven a passejar i jo amb ells. I la seva mort, ja molt vell, va ser penetrar a una vida més bella ja que va ser transfigurat en un Menschengeist, un  dels Esperits Humans Immortals que viuen a la Selva Negre com si fossin Esperits de la Natura. I jo em vaig posar en Corns de Llamps i la carreta vermella a la caputxeta i així pot continuar passejant-s'hi sempre que vol, tot i que, ara, en ser en Peter un Esperit, ja no necessita la carreta ni en Corns de Llamps i correm per la Selva Negra amb la carreta vermella per pur gaudi.                

 

                          Estel-Verd

 

Des que es va quedar viudo, va viure pràcticament sempre a

la Cabana dels Ocells.

Estel-Verd, n. 85

N.85

 

Estel -Verd

 

● Desacord  ●

 

         Era un divendres al vespre, la meva Amiga estava a la reunió de la Llibreria Almirall i jo em vaig quedar a casa a mirar, amb Dvd, "La Bella Dorment" de Wald Disney que m'agrada molt, sobre tot les tres fades que hi surten i que són clavades a tres de la Selva Negra, Neu d'Estiu, Flor d'Hivern i Pluja Seca, que sempre s'estan discutint.  Estava a poc més de la meitat de la peli, quan va arribar la meva Amiga.

- Ja estàs aquí? Què d'hora! – li vaig dir.

- Si. En Josep tenia pressa, ha tancat la botiga aviat i m'han dut en cotxe. Millor, així podré acabar de veure els dos capítols que em falten de "Orgull i Prejudici". Em deixaràs el Dvd, oi?  

- "Orgull i prejudici"? És llarguíssima, tres Dvds...Si ja l'hem vista tres-centes mil vegades..., Ahir en vàrem veure un tros... i, ja ho sabem, al final, es casen.

- Tu has vist quatre-centes mil vegades "La Bella Dorment" que, per cert, també ja sabem que al final es casen. Així que vaig a l'habitació a canviar-me i a posar-me les sabatilles i vinc a veure "Orgull i Prejudici". – i se'n va anar cap a l'altre cantó de pis.  

         "Creu-t'ho!" vaig pensar.

         Quan va tornar al cap d'un minut, va començar a mirar al prestatge amb Dvds, a sobre la taula, a sobre la tauleta de centre, a sobre la butaca  i les cadires, al sofà per sobre i per sota, a la cuina, al despatx...

         - Estel-Verd, que saps on està "Orgull i Prejudici"

         Jo no vaig contestar, absort amb les imatges de la pantalla

         - Estel-Verd, t'he preguntat si saps on està "Orgull i prejudici."

         - Eeeehhhhmmmmmmm....

         - Què vol dir "eehhmm"? L'has amagat, oi? Digues on està!

         - Eeeehhhhmmmmmmm... A la llibreria de la dreta del despatx.

- Vols dir, amb els llibres...!? – al cap d'una estona -  No ho veig pas.

         - Com pot ser que no ho vegis? La tens en anglès, en català i en castellà! Pots llegir-la en l'idioma que més t'agradi.

         - Ja saps que ara no vull la novel·la de la Jane Austen, sinó que estic a mig mirar la seva versió en la sèrie de Dvd ... que tu m'has amagat. Digues on l'has posada!

         - Però la novel·la és més completa que la sèrie, no? Te la pots repassar i desprès, junts, comparem les diferències, que, ni que me la sàpiga de memòria, a mi també m'agrada. Però ara, jo estic "dins" "La Bella Dorment", ho entens? I, mentrestant, mira el correu electrònic a veure si la Carme d'Olot t'ha enviat un parell de power-points o si t'ha escrit algun altre amic i l'has de contestar. Segur que quan ho hauràs fet, ja s'haurà acabat "La Bella Dorment"... Ja has sopat!!!?

- Estel-Verd! Vull veure "Orgull i prejudici". Ara mateix!!!

- Doncs a veure si la trobes!

         La meva Amiga va continuar buscant, cada cop amb menys entusiasme i convenciment i, de quan en quan, em tirava alguna floreta: "poca-vergonya", "barrut", "trampós". Al cap d'una estona, va anar cercar alguna cosa per sopar a la cuina i, abans que acabés ella de menjar, és va acabar "La Bella Dorment". I li vaig anar a comentar:

- Es una pel·lícula amb uns dibuixos molt bonics. L'escena de quan es coneixen al bosc i canten amb la melodia de Txaikovski: "Eeets tuuu la dolça il·lusioooó que vaaaig somiaaaar..." és preciosa...

         - On està "Orgull i Prejudici"?    

         - Aquí, dona, aquí! – I em vaig treure l'estoig dels tres Dvds de la caputxeta.

         - Això és un abús de poder! Com volies que ho trobés?

         - És que jo volia que no ho trobessis! I, com que tens un follet a casa teva, sabràs que no se li pot dur la contrària, menys injustament. Tens totes les de perdre!

                                               Estel-Verd

        

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

"Orgull i Prejudici" m'agrada molt, però a "La Bella Dorment" hi surten fades, bruixes, somnis... tot el meu món.

El Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics

Complement al N. 84  

           

Estel –Verd

 

● El  Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics ● 

 

Estimats amics:

Us escric per donar-vos les gràcies als qui heu acceptat ser Amics del follet irlandès Fill de l'Esperit del Whishy. Ja li he passat les vostres adreces i m'ha dit que segurament, vindrà a passar una temporadeta a cadascuna de les llars que l'han acollit. Fins i tot crec que en alguna casa ja s'hi ha presentat i ha fet alguna de les seves. Ara fanfarroneja davant meu dient que jo només tinc una Amiga i ell té molts Amics. Això dels "molts Amics" té una explicació. De fet, solament he rebut quatre e-mails de contesta afirmativa i una de viva veu, que, en total, fan sis perquè un d'ells és un matrimoni. El que passa és que un altre és en Jordi, un monjo de Montserrat i, quan li he explicat al Fill de l'Esperit del Whisky que era Montserrat, s'ha posat tan conten que s'ha trastocat més del que està habitualment. Poder donar la murga i gastar bromes a una seixantena de monjos, mig centenar d'escolans, la gent que hi treballa, més els milers pelegrins i turistes que hi pugen, és massa per un follet! A més, un edifici tan gran, amb una basílica enorme i una munió de celes pels monjos, passadissos i sales pels visitants, biblioteca, jardí, claustre, tot presidit pel  resplendent cambril de la Verge  i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet, que, a més, és lleig i borratxo. Jo li he dit que no cal que fanfarronegi tant, que total només un monjo ha acceptat ser Amic seu i que un monjo només té una cela per a ell. Ell em contesta que dir això és com dir que la meva Amiga només té l'habitació en la qual dorm; que, en realitat, té tot un pis per a ella i que, si visqués amb més gent, tots ells serien Amics meus, etc., etc., etc.  Al final, l'he deixat dir, pensant que, si no em bloquejava més el meu e-mail, jo ja havia aconseguit el que volia i que, qui sap? porter a Montserrat el "converteixen" i fins, com fan molts monjos, canviarà el nom i en lloc de "Fill de l'Esperit del Whisky" es farà dir: "Fill de l'Esperit de les Aromes de Montserrat".

De totes maneres, els qui no sigueu el monjo de Montserrat, no us en refieu: segur que, de tant en quan, veureu que a casa vostra tindreu visita i passaran coses estranyes i divertides: és que el "Fill de l'Esperit del Whisky" – o "de les Aromes de Montserrat" - que no té precisament vocació de monjo, es cansa de tantes maitines, laudes, misses, vespres i completes i ve fer gresca i a divertir-se a Barcelona.

 Espero que, ell o vosaltres, m'expliqueu les seves aventures.  

Rebeu un petó de fullet i totes les benediccions de la Selva Negra, que són moltes i molt grans:

Estel-Verd    

...i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet.

Estel-Verd, n. 84

N.84      

 

Estel –Verd

 

● Un follet envejós al correu electrònic ●

 

        Ja fa unes setmanes que, quan us intento enviar les meves històries per e-mail, el sistema es col·lapsa i no funciona. La meva Amiga intenta ajudar-me a arreglar-ho i, com que no ho aconsegueix, telefona els seus dos amics tècnics informàtics, en Cisco i en Quim, i al seu nebot Jordi; però tot és en va. El més curiós del cas és que ella si que pot rebre i enviar e-mails i que el sistema només deixa de funcionar quan jo intento enviar els meus contes.  A la vista d'això, tots cinc  – la meva Amiga, el Cisco, el Quim, en Jordi i jo -  em arribat a dictaminar el mateix diagnòstic del problema: dins la xarxa informàtica hi ha un follet trapella que, pel motiu que sigui,  vol evitar que us continuï escrivint i, mitjançant encanteris, bloqueja el sistema quan el faig servir jo. És a dir,  el problema no és tècnic sinó a nivell de màgia.  I, com que jo no tinc gaire màgia informàtica, no me'n sortia sol, i he hagut de recorre als meus amics de la Selva Negra, on, com que això de la informàtica els relliscava una mica, ningú me'n feia cas. I, com sempre que perdo els nervis o em  desespero, m'he posat a plorar - la Glòria encara recorda la meva desesperació als passadissos del Balneari! – Les meves llàgrimes han mogut la compassió de la meva estimada fada Lliri Blau pel seu "follet petitò" i, amb les seves bones relacions dins el Palau dels Miralls dels Somnis, ha aconseguit saber quin era el motiu.

- "Resulta - , m'ha explicat -  que tu i la teva Amiga vàreu fer un viatge a Irlanda mitjançant el Gran Llibre Màgic dels Follets i allà vàreu conèixer un follet que es diu Fill de l'Esperit del Whisky – carai de nom per un follet! – i li vàreu explicar la gran amistat entre tu i la teva Amiga i com tu vius a casa seva i escrius el que et passa i ho envies. Aquest follet va agafar enveja de tu, sempre havia somiat amb Barcelona com la ciutat més paradisíaca del món – no sé que es deu pensar que és! – i va decidir venir cap a Barcelona a cercar una Amiga com la teva. Però una vegada a Barcelona, cada cop que vol parlar amb algú, aquest s'espanta en veure un follet i, a mes, no l'entén ja que el Fill de l'Esperit del Whisky només parla, apart de la llengua imaginària,  gaèlic antic. Ara està amb el teu amic en Barretina Torta del Berguedà, aprenen català  amb qui te'n va ensenyar a tu. Però també ha après a fer anar l'ordinador amb màgia i, mort d'enveja, et boicoteja els teus e-mails mentre ell no trobi una Amiga – o Amic - com la teva, amb ordinador  i pugui enviar les seves pròpies històries".

         Quan he tingut aquesta explicació, jo he anat a parlamentar amb aquest follet irlandès al Berguedà i li he promès que l'ajudaria a trobar un Amic o Amiga a canvi que ell em deixés enviar els meus correus. Així que ara us faig a tots vosaltres una petició molt urgent: Algú de vosaltres vol ser l'Amic o l'Amiga del follet irlandès Fill de l'Esperit del Whisky i que visqui a casa vostre? Cert que és una mica envejós i que li agrada xerricar whisky irlandès - detesta l'escocès – però també és un follet molt agraït, té més poders que jo, us neteja la casa, us porta el que vulgueu en un tres i no res – però millor que no vulgueu esbrinar d'on t'ho ha tret -  i té molta imaginació, sobre tot, després d'amorrar-se a l'ampolla de whisky. És un follet divertidíssim!!!

Si algú de vosaltres vol ser Amic del follet irlandès Fill de l'Esperit del Whisky, per favor que em contesti quan més aviat millor i m'ho digui. Jo us posaré en contacte. Us estaré infinitament agraït. Si no, és capaç de tornar-me a bloquejar el meu correu electrònic i us asseguro que aleshores no hi ha Quims ni Ciscos, ni Jordis que valguin. I si ell és amic vostre, segur que el vostre e-mail sempre funcionarà de meravella. Ah! I us envio la seva foto perquè quan el veieu, el reconegueu i no us espanteu.    

                                                                 

                                    Estel-Verd

 

...té molta imaginació, sobre tot, després d'amorrar-se a l'ampolla de whisky. És divertidíssim!!!

 

 

Estel-Verd, n. 83

N.83       

 

Estel -Verd

 

● L'elf Violeta de Llum ●

 

Ja us vaig dir que jo, apart de les lliçons de Vida que m'han transmès tots els Esperits de la Natura, he tingut quatre mestres importants que m'han mostrat la Saviesa. Dos d'ells, el gnom Gom-Gom i la estimada i bella fada Lliri Blau, els vaig conèixer quan vaig aparèixer i ja us n'he parlat. El quart mestre, el superior, el Gran Mag Blau, el vaig conèixer quan jo era jovenet i us en tornaré a parlat més endavant.  El meu tercer mestre, el rei dels elfs de la Selva Negra Violeta de Llum, el vaig conèixer quan vaig anar a parar a les Coves Lluminoses dels elfs en ser alliberat de la Bruixa Peluda. A les cures d'en Llum de Violeta i de la fada Lliri Blau dec el haver tornat a ser un follet alegre i amb bon humor. Els dos anys que vaig estar dins les Coves Lluminoses van ser durs però gràcies a ells, jo vaig madurar i ara jo puc resistir estar tan de temps aquí a Barcelona, lluny de la meva Selva Negra natal.

Segons em va dir en Violeta de Llum, la funció dels elfs a la Selva Negra és defensar-la de les influències malignes, les quals no són, la majoria de les vegades externes, sinó internes i molt difícils de detectar perquè qualsevol cosa pot esdevenir maligne... si vol sotmetre o imposar-se a les altres. No hi ha res que, en sí, sigui maligne sinó sols el desequilibri, la parcialitat. I la principal missió dels Elfs és fomentar l'harmonia entre el Cel i la Terra, entre els diversos aspectes del món espiritual i del món sensible, no solament dins la Selva Negra i entre els seus Esperits de la Natura sinó, sobre tot, en allò que ens és el nostra aliment "extern" principal, la Imaginació dels humans. És en la parcialitat d'aquesta Imaginació humana on hi ha el gran perill de que el món esdevingui pervers, bé pel predomini del espiritualisme, bé del materialisme que sintetitzen una mica tots els altres extrems que, en quan es volen imposar sobre les altres coses, desequilibren el conjunt. Nosaltres defensem, no solament la Natura amb les seus dos aspectes, la Mare Terra i el Pare Cel, sinó també la pau entre els éssers, que tots s'estimin, es respectin  i puguin conviure amb joia i felicitat.

Em va explicar Violeta de Llum que el problema dels humans és que donen massa valor a la raó, la qual és bona i pràctica en la classificació de les coses del món, però té l'inconvenient que fa difícil la comprensió de l'harmonia dels contraris i que, quan defensa un aspecte, exclou el contrari, de tal manera que sols obté visions parcials i desequilibrades del conjunt del Món. Al voler-ho analitzar tot, acaba per fer-ne desaparèixer l'encant de la Vida. Com pots, amb la raó, explicar i transmetre la bellesa d'una posta de sol o del vent quan mou l'herba dels prats com grans onades?  L'Harmonia dels Contraris és un do que s'obté del contacte amb el Pare Cel i la Mare Terra o de la seva vibració rítmica. I el millor per gaudir-ne és contemplar la nit estelada des de la Mare Terra...  

El Món Imaginari no s'expressa amb formes racionals, sinó amb imatges poètiques i simbòliques que, si bé no són adients per a les ciències, donen una visió més global i harmònica de la Realitat. El problema actual és que els humans, acostumats a racionalitzar-ho tot, fan servir el Món Imaginari seguin les classificacions de la raó, amb la qual cosa la Imaginació pot esdevenir encara més dualista i nefasta que la mateixa raó. Els elfs vetllen per conservar l'harmonia de totes les coses i perquè la Vida mantingui tots els seus components en equilibri. Aquesta harmonia  equilibrada és la que em va infondre l'elf Violeta de Llum. I jo us ho explico  a vosaltres a fi que no sigueu parcials, ans cerqueu la visió de l'harmonia de tot el que hi ha.                      

        

                          Estel-Verd

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

Aquesta harmonia és la que em va infondre l'elf Violeta de Llum.

Estel-Verd, n. 82

N.82   

 

Estel -Verd

 

 

● Un paisatge de somni  ●

 

 

Resulta que la meva Amiga, per fer els seus treballs d'investigació per la seva tesi doctoral, sempre fa servir  bolígrafs de colors diferents. I quan va a una biblioteca sempre se'n emporta quatre (un cinquè, el lila, es queda a casa al costat del telèfon, per apuntar el que  li comuniquen des de  l'aparell). Amb el bolígraf negre apunta les dades del llibre i les cites literals. Amb el blau, el text resumit. Amb el vermell, els comentaris que se li ocorren i amb el verd les notes tècniques (com el lloc del llibre, el número d'una fotografia, etc.) Com podeu imaginar, una de les meves principals diversions a casa la meva Amiga consisteix en canviar-li les cabotes i caputxes dels bolígrafs: el de tinta verda li poso la cabota lila i la caputxa negra, el de tinta lila la cabota blava i la caputxa verda, etc. de manera que la meva Amiga no sap mai amb quin color va a escriure. Són les gangues de tenir un follet a casa que té ganes de divertir-se!  

I, ves per on, aquest any, els SSMM els Reis Mags d'Orient em van portar dues capses de colors pastel per pintar. I, només els va veure, la meva Amiga em va dir

         - Estel-Verd, oi que me'ls deixaràs? Jo compraré paper de dibuix  i retoladors de colors i així podré dibuixar aquella caseta tan bonica que semblava de somni i on  vàrem dormir aquella nit amb els nostres cosins i els nostres amics a SuperEspot. Em basaré en la fotografia que van fer la Míriam i la Mercè, però on no es va captar aquella llum tan bonica de la tarda. I jo vull intentar pintar-la per tenir-ne una visió de com jo la recordo.  Si vols, fem intercanvi i jo et deixo els retoladors i el dono el paper perquè tu puguis pintar el que vulguis. 

         Amb la proposta de l'intercanvi de colors, se'm van obrir els ulls i llest com sóc, vaig endevinar que era ella qui havia escrit la carta als Reis demanant-els-hi colors "per a l'Estel-Verd". I me'n vaig adonar que, el que ella pretenia era que, en tenir jo els meus propis colors per pintar, i intercanviar-los amb els seus, jo esdevindria un "follet responsable" i seria el primer interessat en conservar els colors amb les seves caputxes i cabotes corresponents i així no els hi canviaria. I vaig veure la seva proposta molt interessada i... molt divertida.

"Que t'has cregut!!!" vaig pensar: "Com si no fos més divertit pintar les fulles dels arbres de color lila en lloc de verdes o el cel de color verd en lloc de blau! Si ja hi són, les fulles verdes i el cel blau, a la Selva Negra, al Pirineu i a Barcelona, per què les vull pintar iguals?"

 Així que tan punt vaig tenir les quatre capses de colors – dues de pastels meves i dues de retoladors seves – els hi vaig canviar totes les cabotes i caputxes sense cap ordre ni lògica.

I quan, a la tarda següent, ells es va posar a pintar la caseta de SuperEspot  i va agafar el color gris per pintar la teulada i li va sortir blau mar i va cercar el blau mar i li va sortir groc ou... no em va dir res ni em va mirar. Va somriure i va continuar dibuixant i pintant. I el paisatge de la caseta a la tarda va quedar, tal com podeu veure, realment de somni!                 

 

        Estel-Verd

  

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

Estel-Verd, n. 81

N.81            

 

Estel -Verd

 

● Tenint cura de l'Amiga refredada ●

 

La meva Amiga està malalta. No res greu, no us espenteu! Està refredada amb 38,2 de febre. Li donen antibiòtic i està al llit feta una cataplasma i jo en tinc cura i també la Carme, la Consuelo, la Maria Jesús que li porta la mel i les herbes i els hi fa i el seu germà que li porta medicaments. No em moc el seu costat més que per anar-li a cercar alguna cosa o algú. Petitò com sóc, l'ajudo amb el que puc. Li porto les medecines i l'aigua per prendre-se-les, li poso el termòmetre i li canto la temperatura  perquè no s'hagi de posar les ulleres, li canvio els mocadors. Quan es mou, li pujo la roba amunt perquè no es refredi, li faig la taronjada o les herbes calentes amb mel i els hi porto, li passo els encàrrecs per telèfon. I. sobre tot, li faig companya i li ajudo a passar l'estona. Li canto o li explico contes com els que us explico a vosaltres. I ric amb ella i procuro fer-la riure.

El tema per riure és el del dia  i és que, com que està refredada, fa un esternut darrera l'altre. Atxim! Atxim! Atxim!  Ahir en va fer trenta-sis de seguits, una petita pausa i cinc més. No parava! I això em va donar motius més que suficients per riure'm dels humans. Tan grandots com són, tant importants que es creuen i quants moviments involuntàries que fan sense solta ni volta! Esternuden, badallen, es tiren pets i llufes, ronquen, bavegen, tenen el singlot i rampes, roten, tussen, suen, tremolen... I moltes més coses que em deixo.  Els follets i les fades no fem res de tot això ni falta que ens fa. No serveix per res! I el pitjor del cas és que moltes vegades no poden evitar-ho ni parar-ho. L'altre dia li va agafar el singlot, que ja és prou divertit: iiipp, iiipp. Però encara ho van ser més el "mètode" emprat per parar-lo: es va tapar el nas i la boca amb una mà, va aixecar altre enlaire i, a peu coix, va començar a donar voltes sobre sí mateixa. El més curiós del cas és que, abans de morir-se ofegada o de riure, el singlot li havia passat!

I la seva roncadissa!!! Dura pràcticament tota la nit: rrrrooug..., rrrrooug...,  rrrrooug... I tot tremola, però ella no se'n assabenta i les meves sensibles orelles punxegudes sense descansar. I l'endemà al matí, quan jo faig roncs expressament perquè ella s'adoni de com ho fa, té la cara dura de dir-me que "déu ser veritat ja que tinc la gola molt seca...!                       

Però el que més m'amoïnen  són les rampes nocturnes. Imagineu-vos: per fi, desprès  donar voltes i més voltes al llit, amb les meves cançons he aconseguit adormir-la i ara, estem a un prat verd de la Selva Negra, entre flors gegantines, la papallona Bufona, la fada Somni Lila, l'Esquitx  d'Aigua i la meva Amiga – en el somni, petitona com tots nosaltres -  enmig, Tots riem i saltem junt al  Blumenspiegelbach, el rierol Mirall de Flors, que ens dóna la seva melodia més alegre...

         - Ai! Ai! Ai! – de cop i volta, la meva Amiga, abandonant l'interior del llit calent, engega el bell somni a fer punyetes, i, donant-me un ensurt de mil dimonis, tira la roba enlaire aixafant-me sense contemplacions, salta fora i a l'exterior de la nit freda d'hivern i, descalça, es posa a donar petades contra el terra i a trepitjar fort amunt i avall del passadís fins que li passa la rampa. I jo l'imito parodiant-la, faig Ai! Ai! Ai! i em poso a caminar i  trepitjar fort per sobre el llibre que té a la tauleta de nit. I així acabem riem tots dos. I altre cop al llit, que no ha estat res. I a cantar-li de nou la cançoneta perquè s'adormi una altra vegada. 

         I així, rient-nos-en dels seus esternuts, singlots, rampes, roncs i tot lo altre i de les parodies que jo en faig, - "esternudar" és el que em surt millor - passem l'estona de la seva malaltia.  I li dic:

- La utilitat de tots aquests mals ridículs deu ser que serveixen per  riure. 

- Afortunats els humans que tenim un follet que ens ajuda a riure'ns de nosaltres mateixos! – em contesta - Gràcies Estel-Verd, per estar amb mi!   

         Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer i el que més em consola d'estar lluny de la meva terra natal.                       

 

 

                           Estel-Verd

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer.