N.64
Estel -Verd
● L'alliberament ●
Continuo explicant el rescat: A la tarda anterior a la tercera lluna plena després del solstici d'estiu, vàrem notar que la Bruixa Peluda estava inquieta, i que es començava a moure's d'ací per allà. Per fi, cap al vespre, és va dirigir al fons de la seva cova, és va despendre de tots nosaltres i va ordenar a l'Escorpí Gandul que ens vigilés fins que tornés al cap d'una mitja hora. No era la primera vegada que ens deixava sota la vigilància de l'Escorpí Gandul: quan anava a dormir, a cercar nous presoners o quan se sentia atacada, ho feia. L'Escorpí Gandul es menjava els polls morts de la bruixa, ja que era molt dolent però també tant gandul que preferia menjar-se els insectes morts amb tal que els hi portessin i no els hagués d'anar a caçar. Resulta que els Esperits de la Natura havien fet un pacte amb ell, segons el qual li lliuraven un tros de la Selva Negra per ell sol on se li hauria de portar una gran quantitat d'insectes morts – tasca que ferien les aus carronyeres sota la suprtvisió dels elfs - a canvi de que ens deixés fugir i deixés de donar suport a la Bruixa Peluda
Al cap de cinc minuts d'estar amb l'Escorpí Gandul, veiem que aquest s'aixeca, surt de la cova i se'n allunya. Ens vàrem apropar a l'entrada, ben atents. No havia passat ni un minut, quan, de sobte, van aparèixer en silenci un grup d'elfs amb suport aeri de les Fades Flora, Fauna i Aigüa-Clara i ens van ordenar seguir-los ràpid i en silenci. La cosa és va complicar perquè n'hi havia de nosaltres que estàvem tan dèbils que gairebé no podíem caminar ni volar. Però es van presentar més elfs i ens van carregar a les seves espatlles. Al cap d'un quart d'hora, vàrem sentir que tota la Selva Negra s'estremia per una batussa impressionant i vàrem sentir els crits de la Bruixa Peluda i d'altres que enviaven encanteris. Els elfs que ens conduïen van accelerar el pas, i, finalment, al cap d'unes dues hores més de camí vàrem arribar al seu baluard secret i defensat que és la Cova Lluminosa. Allà vàrem ser acollits amb amor i alegria per altres elfs, que ens van dur entre flors i plantes perfumades, ens van donar a beure nèctar de gotes de rosada i ens van tocar música suau i cantar dolçament, tot perquè ens reféssim. Però segons ens van dir dos dies desprès, no ens podíem moure de les Coves Lluminoses i el seu bosquet – com un jardí gran - davant l'entrada perquè la Bruixa Peluda havia aconseguit escapar-se i buscava, furiosa de picor i de ràbia, esclaus que li matessin els polls. I a nosaltres, ja ens tenia fitxats i entrenats i, a més, estàvem tant dèbils, que necessitàvem protecció. I la Cova Lluminosa era el lloc més ben defensat de la Selva Negra.
Estel-Verd
...ens van donar a beure nèctar de gotes de rosada...
+La+Bruixa+Peluda+(dibuix+celta,+invertida+de+fotocopia+-779566.jpg)
