Excursió al Montseny per veure al meu Mamut.

Excursió al Montseny

el dissabte, 24 de maig.

 

On em trauré el meu Mamut de la caputxeta i tots vosaltres podreu veure'l i tocar-lo.

 

INFORMACIÖ SOLS PER ALS QUI

HAN CONFIRMAT LA SEVA ASSISTENCIA

 

 

En aquest moment s'han apuntat unes 27 persones (23 adults i 4 nens) més 7 o 8 que no saben si podran venir, més els 4 follets i alguna fada i molts animalons. Ens trobarem tots al bar "Plaça L'Estació" que hi ha a la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni davant l'estació a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, tant els qui arribin amb el tren com els qui van en cotxe, a fi que  els qui no tenen cotxe puguin pujar als cotxes del qui en tenen. Pel que sembla, tenim cotxes per pujar cap al Montseny de sobres per tothom. La plaça és gran per aturar-hi els cotxes.

Allà, la Pepi i en Toni ens explicaran el lloc exacte, però, perquè estigueu més tranquils, jo us ho explico ara.

Sortint de Sant Celoni per la carretera que va al poble de Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, just abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Just abans del pont hi ha el restaurant Can Cuera.

 S'aparquen els cotxes just passat el pont, en un camí lateral que hi ha a mà dreta i marxarem cap al punt escollit per en Mòllic i la Pepi. Recordeu que s'ha d'anar amb calçat còmode, de muntanya o camp.

Allà comença l'excursió i l'aventura. Agafarem un caminoi que hi ha, passat el pont, a mà esquerra de la carretera. A cinc minuts hi ha una font junt al riu, amb aigua bona i fresqueta del Montseny. És l'últim punt d'aigua potable.    

Seguirem un quart d'hora tot passejant pel bosc, (total, només uns 20 minuts) fins al Castanyer Cap de Drac -  no serà el Cap de Dinosaure, perquè és molt lluny, hi va molta gent que no em coneix  i s'espantaria en veure el Mamut. En cas  que plogués, tenim un lloc alternatiu on posar-nos.

I un cop al Castanyer Cap de Drac  – amb l'ajuda vostra - faré sortir el meu Mamut. Però recordeu que és entre tots que hem de fer que  aparegui (portant una foto seva, o un ullal, o pel de mamut, o una trompa de mamut, etc.) . Quanta més Imaginació tingueu per fer sortir el Mamut, més palpable, gros i divertit serà.  

I jugarem amb ell i cantarem, ballarem, ens hi  farem fotos, (porteu la màquina!), li explicarem contes (li encanten), I desprès, si hi ha temps, la Pepi, que hi entén molt amb arbres, ens en donarà una explicació dels de la zona.

I dinarem, (el dinar, millor per compartir, per exemple, amanida d'arròs, croquetes, truita de patates o carxofes o un formatge per repartir o cireres, ganyips i xocolata, però que cada persona porti solament quantitat de menjar per una sola persona, ja que el Mamut no es menjarà les restes). A baix dono la llista del que portarà els que m'ho han dit. Com que és menja al mig del bosc, no es pot fer foc. Jo portaré tovalles pel terra i algú, coberts, plats, gots i tovallons. Es menja assegut a terra; si algú vol seure sobre un coixí o cadira plegable, s'ho haurà de portar ell i carregar-ho durant els 20 minuts de camí.  El menjar, és millor que hagueu quedat amb la meva Amiga, no fos cas que portéssiu vint truites de patates i ni una gota d'aigua, per exemple. Cadascú ha de portar els estris de repartir el que porti, p. ex. un gabinet qui porti una llonganissa o un formatge sencer o un cullera grossa que porti ensalada russa. 

I després, farem la migdiada sobre l'herba o anirem a donar un passeig fins una cascada. També, de manera opcional, es pot anar al poble de Montseny a visitar l'església i a comprar melmelades artesanals o bé al taller de ceràmica del Toni (que té peces precioses, rellegiu l'Estel-Verd n. 36)  o a fer el que suggeriu. Hi ha gent que té pressa per marxar desprès de dinar. Els qui quedem, haurem de repartir els cotxes per baixar, com a mínim fins al tren.

S'admeten propostes d'activitats comunes en les que hi pugui participar el meu Mamut. El pobrissò, està una mica preocupat: fa molt de temps que no té contacte amb humans: tracteu-lo amb delicadesa!!!

        

Estel-Verd.

 

Resum:

Lloc de trobada: al bar "Plaça L'Estació" de la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, El tren, de la línia C2, que arriba a Sant Celoni a les 10,27, surt de l'Estació de Sants a les 9,32 i  passa pel Passeig de Gràcia a 9,37.

Aparcar: A la carretera que va al poble del Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Aparcar passat el pont

Heu de portar: Calçat còmode.

                             Menjar amb l'estri per repartir-lo

Molt important: Heu de dur algo per fer aparèixer el Mamut, per exemple, un ullal, un parent o descendent seu (com l'elefant del zoo), un tros de trompa, un mirall (és molt presumit), etc., etc., etc. Si li porteu una nòvia, estarà encantat; fa molt de temps que no en troba cap...  

 

Menjar ja adjudicat:

La meva Amiga: bolleria-sorpresa (així m'ho ha dit).

Pipi i Toni: truita de patates.

Carme C.: ensalada d'arròs.

Joana M.: complements d'ensalada (maonesa, olives, anxoves. tonyina...)  

Agustí, Pilar i Martí: amanida de pasta.

Guillem i Edith: truita de carxofa o albergínia.

Maria G.: fruita.

Rosa i Ramon: cafè calent amb termo i infusions.                             

Bet i Toni: fruits secs i ratafia.

Consol, Anna i Quim: pa amb tomàquet i fuet.

Anna Eugènia, Salma i Rohima: empanadilles de tonyina...

Alfons i Carme; aigua i vi (ells encara no ho saben, però ho he decidit jo).

 

El meu Mamut

Estel-Verd, n. 56

 

N.56    

 

Estel-Verd

 

 

● Carrer Sardenya amunt. ●

        

    La meva Amiga va anar a comprar al mercat i la vaig acompanyar dins el carret de la compra. Va comprar més del que volia i portava força pes per arrossegar.

         Així que, en començar a pujar el carrer Sardenya, ja bufava i va haver de parar. Jo vaig mirar, vaig veure  tot el que li faltava  i li vaig preguntar:

         - Has de caminar tota aquesta pujada amb aquest pes?

         - Si. Ja ho he fet altres vegades. Pujarem a poquet a poquet i reposarem de quan en quan. I ja arribarem! No hi ha pressa. 

- Però podries portar alguna cosa que t'ajudés a arrossegar el carret.

- El meu avi, en Mero el Peixater, tenia un carro amb un cavall  per portar el peix al mercat. Però d'això fa molts anys i jo no ho he conegut. Sols he vist el meu avi arrossegant ell mateix un carretó i el meu tiet portant el peix amb una camioneta. Ara, no sabria on guardar un cavall.

         - Esperat! Ja ho tinc! Deixem que passi aquesta senyora i tu aparta't una mica...
         I abans la meva Amiga no tingués temps de contradir-me, jo estava burxant dins la meva caputxeta i ... allà estava! I vaig extreure-hi la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp, el majestuós cérvol amic meu.

- Estel-Verd! Què és això? Amaga-ho de seguida o vols que tothom sàpiga que tinc un follet que fa màgia?       

         - Tu puja-hi i calla, que així no et cansaràs!

         Ens vàrem posar a discutir a mig carrer Sardenya. Però com que la gent és parava per mirar la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp i a la meva Amiga discutint amb una espècie de lloro, va optar per pujar ella i el carret de la compra dalt la carreta i mentre jo guiava en Corns de Llamps carrer Sardenya amunt, li explicava:

- Aquesta carreta va pertànyer a en Peter Waldhüter, el meu amic guardabosc de la Selva Negra que va viure al segle IX: el cérvol Corns de Llamp era amic nostre i l'ajudava a tirar la carreta per passejar-lo i per portar-li la llenya. Quan en Peter va morir, m'ho va deixar en herència. Hi tinc tantes coses que encara no saps, a la caputxeta!

I jo, tot cofoi d'ajudar a la meva Amiga perquè no es cansés, ja que anava còmodament asseguda dins la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp que era l'admiració de tots els qui la veien, la vaig aconduir fins la porta de casa seva, en veure-ho, on dues veïnes de l'escala que feien petar la xerrada, es van quedar bocabadades. I quan la meva Amiga va haver baixat de la carreta, li van preguntar:     

         - D'on t'has tret, això!?

         Però mentre elles preguntaven mirant la meva Amiga, jo vaig tornar carreta  i cérvol dins la caputxeta. I veient-ho, la meva Amiga va preguntar-s'hi:

- El què?

I les veïnes es van girar i, en no veure res, es van quedar amb la boca encara més oberta. I la meva Amiga va dir molt amablement:

- Bon dia!

I va entrar a l'escala.

     

                          Estel-Verd.

 

El cérvol Corns de Llamp era amic nostre.

Estel-Verd, n. 55

 

N.55    

 

Estel -Verd.

 

● La Fada Besllum Boscana. ●

 

Al bell mig del Palau dels Miralls dels Somnis hi resideix la Fada Besllum Boscana i, des d'allà, regeix  el món Imaginari dels Esperits de la Natura. La Fada Besllum Boscana té per missió custodiar i arranjar les Imatges dels Somnis Nocturns dels humans i transfigurar-los amb el Món Imaginari dels seus Somnis Diürns, és a dir, converteix els somnis de la Nit amb mites, contes, projectes, etc. De nit ella vetlla; de dia, dorm i somia, però, dins el seu Palau dels Miralls dels Somnis, ella no veu mai el sol. Sols surt a passejar pel bosc de la Selva Negra a l'alba, abans de sortir el sol, o al capvespre, quan ja s'ha post. Aleshores, la podem veure, bella i majestuosa, nacrada i translúcida, amb els seus vels de color verd clar, la seva cabellera llarga i solta amb rínxols platejats, deambular entre els arbres com si fos una luminiscència o una sílfide que deixa pel camí que passa un  perfum de mil flors que embriaga. I tots els Esperits de la Natura ens posem alegres en veure la nostra reina i mare comuna i ella ens dedica un somriure a cadascú de nosaltres. I se'n torna al seu Palau dels Miralls dels Somnis a     

vetllar i somiar, a fer viu i real el Món Imaginari.  

Ella és la Reina de la Selva Negra però no és l'autoritat suprema del Món Imaginari ja que aquest és moltíssim més gran que la Selva Negra, que només n'és una petita part.  De quan en quan, la fada Besllum Boscana és visitada pel Gran Mag Blau, del qui en rep ordres, consells i ajuda, ja que el Mag està per damunt d'ella perquè, des del seu Palau de Cristall a l'Illa Blanca, es comunica directament amb el Pare Cel. 

Nosaltres no podem mirar directament vers al sol perquè ens enceguem; però si entremig hi ha les verdes fulles dels avets, aleshores veiem  la bellíssima besllum boscana que omple el bosc d'una claror verdosa i fresca. Així mateix, la bellíssima fada Besllum Boscana fa possible que puguem esguardar vers el Pare Cel sense enlluernar-nos sinó veient en el Món Imaginari les mes belles imatges que El deixen endevinar. Ella és qui dóna als humans la capacitat de captar i donar sentit als seus somnis de la Nit enviats pel Pare Cel i que són com les fulles dels avets que, així, es transformen  en el Món Imaginari, que inclou la Selva Negra i tots nosaltres i les altres Regions Imaginàries del Món dels quals parlen, per exemple, molts llibres que té la meva Amiga. Però el Lloc on es fa aquesta transformació dels somnis nocturns en somnis diürns és al Palau del Mirall dels Somnis de la Selva Negra i des de la Selva Negra, s'expandeix arreu. I qui ho fa possible és la fada Besllum Boscana que és la meva Reina, la Poderosa,  que ens somriu cada matí i cada vespre quan llisca lleugera i suau entre els avets...

 

                                               Estel-Verd.

P D: Recordeu: Si voleu venir a l'excursió del Montseny del 24 de maig per conèixer el meu Mamut, s'ha perllongat dos dies la data d'inscripció i ara teniu temps de confirmar la vostra assistència fins demà  dia 7 de maig inclòs, últim dia!  al meu e-mail: estel-verd@terrejada.net o al de la meva Amiga: maria-assumpta@terra.es . I si voleu preguntar alguna cosa, contesto al número de telèfon 93 284 26 50.

 

La fada Besllum Boscana, tal com la va veure en somnis la meva Amiga.

Avís

BARCELONA, 24 d'abril del 2008

 

Hola amics:

Com que m'he adonat que el 5 de maig és el dia després d'un llarg pont, la meva Amiga i jo hem decidit perllongar dos dies més la data de confirmació d'assistència a l'excursió del Montseny per conèixer el meu Mamut. Per tant, ara teniu temps fins al 7 de maig inclòs per inscriure-us-hi. Si no sabeu si podeu venir, (com la nostra amiga Maria) també faig una inscripció dels dubtosos. Els pares i avis que  vinguin acompanyats de nens, els han d'inscriure. Recordeu que els nens i els follets ens acostumem a entendre molt bé.      

Fem memòria de les adreces d'inscripció: al meu e-mail: estel-verd@terrejada.net  

o al de la meva Amiga: maria-assumpta@terra.es . I si voleu preguntar alguna cosa, contesto al número de telèfon 93 284 26 50.

Els qui hagueu confirmat la vostra assistència, rebreu, uns dies després (vers el 12 de maig)  més informació sobre l'excursió. (lloc de trobada, menjar, jocs, etc.  

Apart dels humans i el Mamut, hi vindran molts altres follets, fades, animalons grossos i petits, etc. Ens ho passarem molt bé!!!

   

                                               Estel-Verd

Estel-Verd, n. 54

 

N.54  

 

Estel -Verd.

 

● El Palau dels Miralls dels Somnis. ●

        

    Al bell mig de la Selva Negra, hi ha dos arbres gegantins que, amb les seves branques verdes, formen l'entrada del Palau dels Miralls dels Somnis. Dins aquest Palau no hi entra mai la llum directa del sol sinó sols la seva besllum a través les fulles verdes. A l'entrada hi ha un vestíbul grandiós voltat tot ell d'arbres que fan de columnes o de columnes que són arbres. Al fons del vestíbul hi ha dos arbres-columnes molt grans que donen entrada a un passadís al fons del qual hi ha la gran sala de la Fada Besllum Boscana. Però també tots els altres arbres-columnes donen lloc a més passadissos amb més arbres-columnes, sols que ara, dins aquests passadissos secundaris, entre els arbres, en lloc d'haver-hi més passadissos, hi ha miralls on es veu reflectit qui es posa al davant. Però quan hom es mira els ulls reflectits, aleshores darrera apareix un paisatge de somni al que hom pot entrar, senzillament donant un pas endavant ja que els miralls són com de vent. Dins cada mirall hi ha un somni; tots els somnis de la humanitat estan allà dins!  Són moltíssims, però no tants com us podríeu pensar ja que, pel que es veu, la humanitat és ben comuna i la majoria de la gent té els mateixos somnis: volar, trobar un tresor, casar-se amb un príncep – o una princesa - o coses per l'estil. De fet, i malgrat el nom, els somnis principals d'aquests miralls, els que es veuen en els passadissos més importants, són els que en diem somnis desperts o diürns, que potser podríem dir desitjos o somieigs. Els altres somnis, els nocturns, també hi són, el que passa és que no s'hi entre directament des dels miralls dels passadissos sinó que, una vegada has penetrat dins un qualsevol dels miralls pots accedir, des de l'interior, a tots els altres ja que, en realitat, hi ha un sol interior, com un immens laberint de miralls-porta entre arbres-columnes. Tot el que fan els miralls-porta és indicar-te per quin somni vols entrar, per exemple, el palau de les torres d'or o el príncep blau o Paradís amb la Fonyt de la immortalitat.

         De fet, el Palau està una mica organitzat per dins ja que, a prop el gran vestíbul, hi ha les entrades de les grans històries més conegudes: el mite d'Orfeu, la Ventafocs, els Nibelungs, el Mahabharata... Però un cop dins, et vas trobant sovint les mateixes imatges: la fada bona, la bruixa dolenta, el follet entremaliat, l'anell que torna invisible, la font de l'Aigua de la Vida... sols que segons el conte o llegenda on estàs, la bruixa o la fada són una mica variables, allà la bruixa porta un fus i aquí un cistell de pomes, aquí l'heroi ha de destruir dues columnes enormes i allà ha de matar un drac. I les figures són sempre les mateixes però en un entorn canviant, com en un calidoscopi. Al final, surts del Palau ben marejat i amb el cap que et dóna voltes  ja que no saps ben be si la nimfa tan formosa que has vist és bona com una fada o dolenta con la bruixa.           

 

         Estel-Verd.

 

El Palau dels Miralls dels Somnis.

Estel-Verd, n. 53

N.53    

 

Estel -Verd

 

 

 

● Llibres Meravellosos ●

 

Quan em quedo a casa la meva Amiga tot sol, puc sortir a la terrassa, o bé escoltar música, o jugar, - procurant no trencar-li res -. O be em puc quedar a llegir. Els llibres d'art acostumen a ser molt grossos i com que sóc tant petitó, no els puc manejar amb les meves mans, així que la meva Amiga, abans de marxar, me'ls treu de la llibreria i me'ls deixa a sobre el sofà o la taula. Així m'estalvia de tenir-los que passar del prestatge a la caputxeta i de la caputxeta al sofà, que també ho puc fer. Els meus llibres preferits són els que parlen o hi han imatges del Món Imaginari, i, afortunadament, la meva Amiga en té bastants. Té contes fantàstics de Grimm – jo vaig conèixer els germans Grimm quan anaven per la Selva Negra recollin contes – ,d'Andersen, de Perrault. I té el Mag de Oz en una versió que em va comprar expressament per mi ja que els dibuixos són tridimensionals i desplegables, fets amb papiroplèxia i, quan vas passant les pàgines, és van desplegant tot aixecant-se els paisatges de paper. M'encanta sobre tot la Ciutat Esmaragda, una espècie de Palau Meravellós de diferents tons de color verd, fet a la meva mida, de tal manera que em puc passejar pels seus patis i cambres, entrar o sortir per les seves portes, pujar a les seves torres o cúpules i treure el cap pels seus finestrals. Un llibre-palau! O Alícia en Terra de Meravelles de Carroll amb il·lustracions de Lola Anglada. També té mites grecs, germànics, medievals, celtes, nòrdics, hindús, àrabs, - Les Mil i Una Nits - , contes russos amb il·lustracions bellísimes, etc. I novel·la fantàstica, la millor de totes, El senyor dels Anells, de Tolkein amb un dibuixos molt bonics de Alan Lee; un gran llibre que no em canso de rellegir. I La Història Interminable de Michel Ende. I Liliana d'Apeles Mestres que és un conta teatral català sobre follets, fades i gnoms, amb il·lustracions – belles i delicades - del mateix autor. I un llibre dedicat tot sencer a elfs i fades. Ah! i, per Reis, el Quim i l'Anna em van regalar els Contes de la Beatrix Potter, molt divertits.         

Això sense oblidar els llibres amb reproduccions de pintors visionaris de Blake i Friedrich i d'art sagrat i tradicional medieval - que en té un munt – del Tibet, de l'Àfrica Negra,  egipci, sumeri, persa... Què gran i bell que és el Món Imaginari! I la meva Amiga no té, ni de bon tros, tots els llibres que en parlen! A la Selva Negra hi ha el Palau dels Miralls dels Somnis on viu la Fada Besllum Boscana on tot aquest Món Imaginari que hi ha als llibres de la meva Amiga és sols una petita part i on pots anar d'un mirall a un altre per dins el Món Imaginari  sense mai acabar. Com li agradaria a la meva Amiga, passejar-se pel Palau dels Miralls dels Somnis! El proper dia us explico com és.         

                                                              

                                                                                    Estel-Verd.

 

M'encanta la Ciutat Esmaragda, una espècie de Palau Meravellós  fet a la meva mida,

 

P D: Recordeu: Si voleu venir a l'excursió del Montseny del 24 de maig per conèixer el meu Mamut, heu de confirmar la vostra assistència abans del 5 de maig al comentari del número 51 al meu bloc d'Internet: http//www.estelverd.blogspot.com o bé al meu e-mail: estel-verd@terrejada.net  

o al de la meva Amiga: maria-assumpta@terra.es . I si voleu preguntar alguna cosa, contesto al número de telèfon 93 284 26 50.

Estel.Verd, n. 52

N.52     

 

Estel -Verd.

                    

 

● La Imaginació. ●

 

Quina cosa més portentosa és la Imaginació! Qui, sinó la Imaginació dels humans, ha donat forma als seus deus, ha expressat en belles imatges els grans desigs dels humans, ha aixecat les grans catedrals, ha planificat les grans empreses de la història, ha escrit les grans novel·les i contes, ha compost les grans simfonies i òperes, ha ordit els complexos sistemes socials i religiosos, sinó ella? Però els humans actuals són tant totxos que menyspreen aquest gran do rebut i creuen que tot el que és fruit de la Imaginació – com ara un follet – és inexistent i només la fan servir per imitar el món extern. Així, segons aquests tanoques, una peli es maca quan reprodueix fil per randa el que veuen a casa o quan van pel carrer. Quina bestiesa! Per què han de imaginar el que ja tenen davant els nassos? I, si és per crear "noves situacions", què impedeix que, si aquestes noves situacions són imaginades, també ho sigui la forma que facin servir i no puguin emprar formes fantàstiques? Perquè moltes vegades, el que és vol quan s'inventen noves situacions en formes realistes es plasmar el desig que la vida material sigui diferent del que és. I, com que això moltes vegades no és possible, es creen  falses il·lusions que, quan no es compleixen, hom cau desprès en la desesperació. El món material està determinat per les seves pròpies lleis que no sempre coneixem; però el món espiritual no està determinat i, per tant, el llenguatge amb que s'hi refereix, tampoc. I aleshores, és quan és bo usar la Imaginació.  

Tan bonic que és crear móns nous i fantàstics, plens de bellesa i utopies, que ajuden a l'home a ultrapassar la dimensió merament material, a ser superiors a totes les bèsties, les plantes i els minerals i a ser un pont vers la espiritualitat i la immortalitat!

         Perquè, per suposat, el Món Imaginari és real. No és materialment real però si espiritualmen6t real. És l'idioma de l'Esperit. Perquè quan l'Esperit parla, si ho fes amb l'idioma propi del món material, hi ha homes tant totxos que és creurien que els està parlant d'aliments, vestits o llocs materials i, perquè això no passi, el Pare Cel va dotar als homes del poder de la Imaginació. I, a fi que no els falti, els hi envia la matèria prima, els somnis.

         Per suposat, la Imaginació és l'aliment fonamental de tots els Esperits de la Natura, ja ho vaig dir fa temps. En concret, jo i el meu món de la Selva Negra ens alimentem de la Imaginació de la meva Amiga, que, de sempre, ha creat móns fantàstics. I com que la meva Amiga m'estima tant i té tanta imaginació, jo sóc el follet més divertit, més eixerit i més bonic del món!  Sense ella, jo no sé que faria!  

 

        Estel-Verd. 

 

P D: Recordeu: Si voleu venir a l'excursió del Montseny del 24 de maig per conèixer el meu Mamut, heu de confirmar la vostra assistència abans del 5 de maig al comentari del número 51 al meu bloc d'Internet: http//www.estelverd.blogspot.com o bé al meu e-mail: estel-verd@terrejada.net  

o al de la meva Amiga: maria-assumpta@terra.es . I si voleu preguntar alguna cosa, contesto al número de telèfon 93 284 26 50.

Quina cosa més portentosa és la Imaginació!